Xavi Terol, un fotògraf de poble fet a si mateix

Quaranta anys de professió donen per a molt, especialment si eres fotògraf i et dediques al periodisme local, com li ocorre Xavi Terol, que la setmana passada procedia al tancament al seu  estudi del carrer Sant Nicolau. Xavi es jubila, com correspon a la seua edat –66 anys–, per a tancar solament una etapa laboral, perquè el que és l’ofici, això no acaba.

Fotògraf autodidacta, comença a treballar en el tèxtil als 14 anys. Com molts de la seua època, va veure en la fàbrica una eixida laboral, però a més en el seu cas, la necessitat de contribuir a l’economia familiar després de la sobtada mort del seu pare quan ell comptava 6 anys. Primer intentaria compatibilitzar el treball amb els estudis, perquè no se li donava res malament. Però prompte el van assegurar a dotze hores i va ser impossible portar-ho tot avant.

No obstant això, quan va complir 18 anys va decidir que la seua vida no anava per eixe camí. “La meua mare em va dir que no volia veure’m trist i que fera el que de veritat m’agradara, i així ho vaig fer”, recorda Terol.

I és que sempre va ser un jove inquiet, que es decantava per la cultura, fins i tot reivindicatiu i conscienciat amb la situació sociopolítica del moment. Començava a endevinar-se la Transició i un jove Xavi començava a descobrir la seua vertadera vocació en entorns on les arts escèniques i el teatre s’anaven obrint camí. “En el club juvenil de la parròquia de Sant Roque vaig conéixer a Juli Cantó, a Lucio Abad, Manel Rodríguez, Jordi Botella, Carlos Pérez…”, noms que, igual que ell, es farien lloc després en el món de la cultura alcoiana, fins i tot alguns amb projecció nacional.

Aquella seria una primera presa de contacte per a Xavi, que començava a participar en curtmetratges com a il·luminador i tècnic d’imatge, i que tindria després continuïtat amb la creació, capitanejada pel periodista Ramón Climent, d’un grup de teatre que es va denominar Nova Talia. “Al mateix temps començava a treballar amb Alejandro Soler realitzant vestits per a esquadres, escenografies de pel·lícules per a Carles Mira, decorats de La Cassola… Vaig aprendre molt d’ell, del seu carisma, era molt enriquidor”, afirma.

L’ambient artístic en el qual es movia va fer que també s’interessara per la fotografia, la que acabaria sent la seua vertadera professió. Va aprendre “tot sol”, confessa, encara que al costat va tindre des del principi a un dels millors: al seu amic Paco Grau. Precisament, la seua primera oportunitat en el món del fotoperiodisme li arribaria gràcies a ell, que en aquells dies treballava en plantilla en Ciudad.

El 4 de maig de 1984, Xavi Terol publicava la seua primera fotografia en les pàgines d’un periòdic. “Recorde que estava nerviós, fins i tot ansiós per veure el meu treball allí publicat”. I s’en recorda que era un retrat de l’il·lustrador Jordi Peidro, al qual li havien premiat un còmic. L’abril vinent, quasi quaranta anys després, la casualitat ha volgut que el cercle es tanque quan Terol #ferm el reportatge de Peidro com a capità moro per la filà Mudèjars.

Trajectòria i balanç
Cinc anys com a corresponsal en Información, 30 en Ciudad de Alcoy i deu en El Nostre resum la trajectòria de Xavi Terol en el món del fotoperiodisme, la parcel·la de la fotografia amb la qual més s’identifica, a pesar que en l’última dècada s’ha dedicat també al reportatge d’estudi. “També aquesta etapa m’ha permés aprendre una part que sempre havia tingut més aparcada, però m’agrada la implicació social que té el periodisme, la fotografia urbana, captar l’acció, plasmar la meua mirada, una visió del món que, a vegades, pot fins a ser d’ajuda per a persones que ho necessiten, algú que denuncia una situació”, explica.

De tot el seu arxiu, destacaria un retrat de Joan Valls en els seus últims anys de vida, el qual ha sigut utilitzat per altres artistes, com Antoni Miró. Encara que, per a ell, resulta “impossible quedar-me amb una”, potser per això mai s’ha presentat a concursos, però en canvi, ha participat en nombroses exposicions i treballs de documentació sobre el mateix Valls, Joan Fuster i Ovidi Montllor, entre altres.

I a l’hora de fer balanç de la seua trajectòria, és inevitable parlar de l’evolució que ha patit la fotografia, especialment des del punt de vista de la tecnologia. “Ha sigut trepidant el canvi que ha donat, per a mi ha sigut un repte adaptar-me i al mateix temps, és apassionant el que es pot aconseguir, la qualitat que hi ha hui dia, la tecnologia et facilita el treball” i no la veu com una amenaça: “La manera de mirar, la intencionalitat, una manera de fer, això la intel·ligència artificial no ho pot fer”.

Com tampoc veu malament que hi haja cert intrusisme professional en el sector. Al contrari: “La fotografia és un art emergent, que es comparteix moltíssim gràcies a les noves tecnologies, i això vol dir que hi ha cada vegada més consum, la qual cosa és positiu perquè fa que la gent tinga més cultura fotogràfica, és una forma natural de fer pedagogia”.

Ara tancarà aquesta etapa que va iniciar fa deu anys al costat del seu inseparable Mari Luz Blanquer, però emprendrà altres projectes igualment “il·lusionants”. Un d’ells com a autor de la portada de la Revista de Festes, que veurà la llum molt prompte, i també té previst revisar el seu extens arxiu de negatius, amb la intenció de cedir-lo a la Biblioteca Municipal. Així que açò és un punt i seguit per a Xavi Terol.