Víctor González: “El Dakar ha complit les meues expectatives”

Han passat una mica més de dues setmanes des de la finalització de la 43 edició del Dakar i no pot evitar que la seua mirada s’il·lumine i que canvie el gest de la seua cara en recordar aqueix debut en el mític rallye. No hi ha un moment del dia que aquest empresari alcoià, amb una vinculació molt especial des de la seua adolescència a tot el que eren les carreres tot terreny i les llegendes forjades en l’enigmàtic desert africà, que no recorde cada detall del que van ser dues setmanes que mai oblidarà. “No em va sorprendre ni em va decebre res, anava preparat. La meua participació al Dakar ha complit completament totes les expectatives. He gaudit cada segon, cada moment de la carrera. El problema és que m’ha mossegat el verí del Dakar, i el meu desig és tornar”, explica Víctor González sense evitar llançar un somriure de complicitat.

Torne o no en el futur, la qual cosa ningú llevarà a aquest pilot habitual del Campionat d’Espanya de tot terreny degustar aqueixa enorme satisfacció que recorre per tot el seu cos de per fi haver omplit un apartat que apareixia buit en el seu palmarés, qüestió que no arribava a incomodar-li en tindre motius més que suficients per a sentir-se orgullós amb resultats que li posen en un lloc rellevant dins del panorama nacional de la seua especialitat, sense anar més lluny va tancar 2020 amb un subcampionat d’Espanya, però la seua condició de pilot amateur llastrava moltes opcions d’acabar escrivint una pàgina en el llibre de la llustrosa història de la considerada carrera més dura del món.

Víctor González no sols va veure complit un somni que li remunta a la seua adolescència, pot presumir ja d’entrar a formar part d’aqueixa selecta família de dakarians que han participat i acabat el rallye. Com a únic participant de la província en aquesta edició, l’alcoià es va estrenar com a copilot dins del FN Speed Team, l’equip espanyol amb més participants en meta. Fins a sis motos, cinc buggies i dos cotxes van aconseguir pujar al podi en una de les edicions més exigents dels últims temps. Victor González va ser el navegant del de Melilla Juanmi Fidel, un pilot de prestigi i amb diverses participacions sobre la seua esquena.

Tots dos van prendre l’eixida amb un Canam Maverick de 900 quilos de pes i 200 cavalls de potència en la categoria de vehicles lleugers SSV, les inicials en anglés de Side by Side. Cada dia afrontaven l’etapa amb una doble missió: ser ambiciosos per a tractar de posicionar-se tan bé com siga possible en la classificació general de la seua categoria, i d’altra banda estava l’estratègia d’equip com a primer vehicle d’assistència de Santi Navarro, pilot principal de l’estructura amb seu a Catalunya.

Mesclar tots dos fronts no va ser una tasca fàcil, especialment durant la primera setmana de carrera fins que es va incendiar el cotxe de Santi Navarro i va haver de deixar la prova just a la meitat del Dakar.

Precisament en el moment de l’abandó, van cedir més de mitja hora mentre esperaven en un punt el seu pas, que mai va arribar. En veure que la seua referència no apareixia en el lloc acordat, van haver de buscar un lloc on la cobertura del mòbil permetera a Víctor González contactar amb el copilot de Santi Navarro. “Em va dir un escarit, Seguiu vosaltres!, alguna cosa que ens va sorprendre. No va ser fins a la nit, en arribar al campament, quan ens assabentem del succeït”, recorda.

Va ser un moment de frustració però també d’alliberament, ja que aparcaven la seua condició de primer vehicle d’assistència dins de l’equip i passaven a gaudir de llibertat per a fer la seua carrera. Finalment van ocupar el 17é lloc de la classificació de vehicles lleugers -derivats de sèrie- i el 27é de tots els buggies, només tres llocs per darrere dels argentins Gael Queralt i Ànec Silva, que van ser els primers del FN Speed Team en meta i els tercers espanyols d’aquesta edició en SSV. “No està res malament per a ser el meu debut al Dakar”, explica Víctor González amb un cert orgull, qui recorda que només un 10 per cent aconsegueix acabar en la seua primera participació.

L’alcoià confessa que no anava mal encaminat quan abans de partir el 28 de desembre cap a Jeddah, la segona ciutat més important de l’Aràbia Saudita i porta de pelegrinatge del món musulmà a la Meca, punt d’eixida i de meta de la 43 edició del Dakar, quan va fixar les seues aspiracions a fer un Top 10. “Perfectament hauríem pogut acabar entre els quinze millors de la nostra categoria, fins i tot pensar a estar prop dels deu primers, però en una carrera de dues setmanes influeixen moltes circumstàncies i han de confluir alhora una sèrie de factors perquè tot s’acabe donant com un creu que s’hauria d’haver donat”, indica.