Vicente Juan García comença a preparar la marató extreme de Islandia

Vicente Juan García està de tornada. El ultrafondista de Villena establit a la nostra ciutat des de fa bastants anys està disposat a recuperar un tron –si és que alguna vegada el va perdre– en el calendari mundial de les proves d’autosuficiència, la seua gran especialitat. Fa escassos dies que acaba de tornar de Costa Rica, on al començament de mes es va activar el circuit internacional de ultramaratons extrems després de més d’un any sense carreres per la pandèmia.

García va acudir convidat per la Jimbee Volcano com a part important de l’entramat organitzatiu d’un dels circuits més prestigiosos a nivell mundial. El seu prestigi continua intacte i és la segona vegada que acudeix a aquesta crida. Va ser amb tots els honors, com a director de carrera de l’etapa regna i la resta de dies formant part de l’equip de marcació, la qual cosa li va portar a realitzar el mateix recorregut que tots els participants i conviure amb ells en la bambolla anticovid que es va crear des del mateix dia que van arribar al campament itinerant.

“Ha sigut una experiència increïble”, assegura Vicente Juan García. “La Volcano Costa Rica és una de les carreres de ultrafondo més boniques i exigents del món. No sols per als participants, també per als que formàvem part de l’organització. Ens alçàvem a les 3 del matí, de nit i havíem de travessar la selva, moltes vegades recorrent rius durant diversos quilòmetres amb l’aigua al coll. En una etapa vam estar sis hores ficats en un riu fins que va passar l’últim participant. A causa de l’alerta groga després de tres dies diluviant, es va haver de suspendre la cinquena etapa. Es va fer molt dur al final”, reconeix.

La seua major alegria va estar en el retrobament amb la competició. Des de la seua participació en la Badwater en ple estiu de 2019, prova que es disputa en el desert de Mojave al sud-est de Califòrnia (els EUA), que Vicente Juan García no tenia dorsal en una prova de ultrafondo del circuit mundial. L’any passat va tindre una xicoteta incursió en l’asfalt a manera de preparació, aconseguint la mínima per a disputar el Nacional de Mitja Marató després de fer la mínima de 1h14, però tant després a Sevilla com en la prestigiosa Badwater no va aconseguir acabar i es va haver de retirar.

FATIGA CRÒNICA DESPRÉS DE DEU ANYS
“Vaig arribar a preocupar-me, hi havien massa coincidències i el problema estava en el cansament, el meu cos no assimilava tant d’entrenament i patia fatiga crònica. Després de deu anys sense parar, vaig decidir descansar, prendre’m el meu temps i vaig aprofitar el confinament per a perdre la forma i començar una altra vegada de nou. Calia reprogramar el meu cos per a tornar a planificar una altra temporada. El meu cap deia una cosa i el meu cos una altra completament diferent. No era capaç de rendir concorde a la planificació que féiem. Calia regenerar i amb aqueixa mentalitat he afrontat aquests últims mesos”, revela Vicente Juan García.

La Volcano Costa Rica va ser un primer pas cap a aqueix esperat retorn després de tant de temps allunyat de les competicions. Aqueixa presa de contacte va resultar molt productiva, no sols físicament perquè va ser part activa de la carrera, també mentalment per a afrontar els reptes que se li vénen damunt en les pròximes setmanes. El seu cap ara mateix passa per la marató de muntanya de 55 quilòmetres que disputarà a la fi de maig a Portugal. Serà la seua primera carrera des de 2019. Encara que el gran objectiu de l’any mancant que es vagen confirmant el retorn de més proves, serà tres setmanes després amb la celebració del 25 juny al 5 de juliol de la Volcano Ultramarathon Iceland que té lloc a Islàndia. Es tracta de la mateixa organització de la Volcano Costa Rica i és puntuable per al mateix circuit mundial de ultrafondo en autosuficiència. “S’està preparant una bonica carrera, amb gent molt important de tot el món i vull estar”, ha confessat el guanyador del Gran Eslam dels 4 Deserts i també del Gran Eslam dels 5 Continents (suposa arribar a meta en una carrera de 100 milles en cada continent i en un any).

RECUPERAR SENSACIONS
“A Portugal aniré a provar-me, a veure com estic després de tant de temps sense competir, com em funcionen les cames, per a les següents tres setmanes afinar la preparació i arribar en bones condicions a la Volcano d’Islàndia. La meua intenció és estar davant, però ara mateix tot és una incògnita”, va raonar Vicente Juan García.

En la terra de foc i gel li espera una carrera de 280 quilòmetres, 30 més de l’habitual i amb una etapa regna el sisé dia de competició de 86 quilòmetres. Encara que més que el volum de quilòmetres acumulats, la qual cosa més el preocupa són les baixes temperatures i jornades amb 22 hores de llum que poden afectar el descans diari.

Sobre això, afrontarà el ultrafondo d’Islàndia amb 45 anys acabats de complir, alguna cosa que per a ell no és un obstacle ni molt menys. “Sé que estan arribant nous corredors al circuit, corredors més joves i millor preparats, però és una cosa que no m’amoïna. Puc tindre altres avantatges, com conéixer el meu cos, dosar-me, l’elecció de material, l’experiència de molts anys en el circuit internacional. En aquestes carreres no gana sempre el més fort”, esgrimeix.

És conscient que afrontarà aquesta primera cita mancada de ritme després de la descàrrega física dels últims mesos. “Estic treballant per cicles, incrementant cada vegada més les càrregues, la intensitat i la força. També treball molt el descans, és part fonamental de l’entrenament, a manera de prevenció de lesions”, explica.

El seu primer objectiu és tornar a ser competitiu. “En el moment que torne a ser jo mateix, estaré tranquil. Si d’alguna cosa puc presumir és de donar sempre el millor de mi mateix en cada carrera. Després estan els factors que envolten a cada prova. Cada vegada la competència és major i els temps més atapeïts. Hi ha corredors que són capaços d’eixir amb 6 quilos en les motxilles, una cosa molt complicada de gestionar amb tants quilòmetres”, indica.