Una vida de passió i entrega per la fotografia

El fotògraf alcoià Lucio Abad ha dedicat tota la seua vida a la fotografia, un món que l’apassiona i que mai abandonarà. Ara, quaranta-tres anys després d’iniciar-se en aquest art amb una galeria fotogràfica i amb pocs coneixements previs, ha decidit finalitzar la seua etapa professional. Tot i això, no deixarà de capturar instantànies per deixar un valuós llegat documental, artístic i cultural.

ELS INICIS
La trajectòria de Lucio en el món de la fotografia comença a principis dels anys 80 quan decideix juntament amb Pepe Soto, qui va ser director de periòdics com Las Provincias i El Mundo, obrir una tenda especialitzada en galeria de fotografia. Aquest negoci va ser pioner, ja que en aquell moment només existien a Espanya unes cinc galeries especialitzades en fotografia.

Més endavant, Lucio s’inicia en el fotoperiodisme com a corresponsal per a La Verdad de Murcia, compaginat amb el seu estudi de fotografia on recull instantànies de diferents esdeveniments, temes socials, moda i esports.

L’estudi ha estat un element fonamental per a Lucio, tant en la seua vida professional com personal i amb l’arribada de la Covid-19 va abaixar la persiana per sempre.

DE L’ANALÒGIC AL DIGITAL
Des dels seus inicis en la llarga trajectòria professional, Lucio ha estat sempre vinculat al fotoperiodisme, uns inicis que recorda amb especial enyorança pel complex procés artesanal que havia de seguir perquè les fotografies estigueren llestes per a la publicació en premsa. Era un procés que requeria molt de temps: començava per assistir als llocs on es trobava la notícia, fer les fotografies amb cura per no gastar tot el carret, arribar a casa i, en el seu petit laboratori, revelar els negatius amb summa delicadesa per evitar qualsevol error, assecar les imatges i finalment enviar-les per autobús a la redacció. En aquesta tasca tan meticulosa del revelat, Lucio recorda anècdotes de moments en què, anant just de temps, es dirigia a l’estació d’autobusos en motocicleta amb les fotografies recentment revelades, que s’assecaven amb l’aire generat pel mateix trajecte.

Per a Lucio, aquest procés de revelat era “pura màgia,” ja que veure com la imatge capturada començava a aparéixer pràcticament del no-res era un moment en què sentia una autèntica “pujada” d’emoció. Per a ell, la fotografia analògica té ànima, perquè cada pas del procés aporta una connexió única amb la imatge, convertint cada fotografia en una experiència especial i irrepetible.

Amb el pas dels anys, la tecnologia ha avançat a gran velocitat, fins al punt que, amb un sol dispositiu mòbil, es poden fer una gran quantitat de fotos, una cosa que abans era pràcticament impensable. En el canvi de l’analògic al digital, Lucio recorda el moment en què, per primera vegada, va poder enviar les imatges per ordinador, una revolució per a ell. També evoca amb nostàlgia les paraules del seu fill, que l’acompanyava a portar les fotografies a l’estació d’autobusos, i que, en aquell moment, li va dir: “Papà, ara com va la foto?” Lucio admet que, després de tant de temps, encara no ha trobat una resposta a aquella pregunta.

FOTOPERIODISME
Lucio ha construït una carrera llarga i destacada en el fotoperiodisme, marcada per la seua capacitat de capturar moments decisius amb autenticitat. Va començar els seus passos professionals al diari La Verdad de Múrcia, passant després a la delegació d’Alacant d’aquest mateix mitjà. Més tard, va formar part de la delegació d’Alcoi del Información, a més de col·laborar en mitjans com Cambio 16 i El País. La seua trajectòria va continuar com a corresponsal en diaris com Las Provincias, El Mundo, El Periódico Ciudad, i va culminar en aquest mateix periòdic, El Nostre. Al llarg de la seua carrera, Lucio no es queda en una etapa concreta, sinó que guarda diferents records depenent dels esdeveniments que va cobrir, alguns dels quals l’han marcat profundament.

Entre els casos que més recorda destaca el desastre d’Ardystil, un tràgic incident que va acabar amb la vida de sis persones i que va afectar greument altres 75. Un altre moment impactant va ser el triple crim de Benifallim, on Lucio, l’únic fotògraf de la premsa present, va aconseguir captar una imatge del presumpte assassí. Defineix aquella experiència com el seu “yin i yang”, on va sentir una gran satisfacció per haver capturat un document gràfic excepcional, però també va viure el dilema de posar una persona en la llum pública en un moment tan delicat.

Pot llegir el reportatge complet en El Nostre del 8 de novembre de 2024.