Una segona oportunitat en el Carib

Els destins exòtics no és un patrimoni exclusiu d’esports com el futbol, que molts aprofiten l’ocàs de les seues carreres per a continuar jugant en lligues menys exigents i de pas engreixar el seu compte bancari amb suculents contractes. En ciclisme també existeixen i és el camí que ha triat un alcoià, de nom Pol Hervás per a més senyals, qui canviarà la seua habitual residència a Muro per la paradisíaca illa de Guadalupe, en ple mar Carib, entre Barbados i la República Dominicana, on passarà els pròxims sis mesos, amb una breu interrupció a la fi de maig.

La proposta per a marxar-se a aquesta increïble destinació turística que forma part de França com a regió d’ultramar li va arribar fa unes poques setmanes, en ple debat existencial sobre el seu futur dins del ciclisme, després d’un reeixit 2023, possiblement el seu millor any dins de l’escamot amateur, que, no obstant això, no li ha donat per a aconseguir un millor contracte o fer el salt al professionalisme, alguna cosa que ja té aparcat de manera clara. “És molt complicat si no estàs en un equip filial. Les oportunitats escassegen i no vull fer-me il·lusions”, confessa Pol Hervás, qui reconeix que de no haver aparegut aquesta proposta ara estaria buscant treball o plantejant-se uns estudis com una eixida de futur.

“Em va arribar estant de vacances. Quan les vaig començar em vaig dir al meu mateix que si no m’eixia gens interessant, la idea era començar a prendre’m el futur d’una altra manera. Això no durarà tota la vida i en algun moment hauré de prendre una decisió. Mira per on, vaig rebre una trucada i de seguida em vaig il·lusionar”, reconeix el ciclista.

La cridada era del Team Madras Cycling, un dels equips importants d’aquella zona del Carib. “No és el comú, el normal és quedar-te a Espanya o a Europa, però van parlar amb mi, em va interessar la seua oferta, a més es preocupen de tot en el temps que seré allí i me’l prenc com una oportunitat. Mai se sap. És alguna cosa totalment diferent del que estic acostumat i per a mi és un repte”, ha confessat.

Està previst que la setmana que ve faça les maletes i no torne fins a finals de maig. Després d’uns dies a casa, tornarà a l’illa de Guadeloupe per a completar la part més important del calendari en aquella zona, que és el Tour de Guadalupe, que es disputa a l’agost i consta d’un pròleg i nou etapes. A l’ésser una regió més de França són molts els ciclistes d’aquesta nacionalitat que han guanyat la carrera en els seus 75 anys d’història, ja que va començar a disputar-se en 1948. En els últims anys s’han sumat al palmarés diversos ciclistes sud-americans, principalment colombians, sent els exprofesionals Antonio Pedrero i Paco Mancebo els únics espanyols que han aconseguit el triomf final en el Tour de Guadalupe.
“Em van dir que si coneixia a algú que volguera també anar. Fins on jo sé, seré l’únic espanyol de l’equip. Tinc entés que el Team Madras és un dels més importants a nivell local. M’han demanat que aportació eixa punta de velocitat que tinc”, admet.

En aquest primer bloc, tractarà d’adaptar-se a la manera de córrer. Després buscarà retornar la confiança que han depositat en ell. “Vaig amb la intenció de gaudir aquesta oportunitat. Després ja es veurà el que faig. Ara mateix estic curt de forma i espere millorar amb el pas dels dies. Estic molt il·lusionat i és una experiència que vull aprofitar. Crec que les primeres carreres començaré a disputar-les res més arribar a Guadalupe. Hauré d’aprendre ràpid a parlar francés”, va apuntar.

Final de temporada.

L’alcoià, que té 25 anys, va completar la temporada passada el seu millor curs dins de l’escamot amateur. Va aconseguir guanyar cinc carreres –primera etapa de la Volta a Zamora, el GP Tetuan de Madrid, la Clàssica Logronyo-La Rioja, el Torneig Santa Quiteria de Higueruela i el Trofeu Feies olor Industrial–, a més d’aconseguir diversos llocs entre els tres primers i bastants Top 10 que li van valdre per a acabar en un lloc destacat del *ránking de la Federació Espanyola de Ciclisme. Només unes inoportunes angines, que el van obligar a ingressar en un hospital, li van amargar el final de temporada.

Nascut a Alcoi i de pares alcoians, sent molt xicotet es va haver d’anar a viure a Catalunya per qüestions laborals del seu pare, fixant la seua residència a Gavà, en la qual va passar la seua infantesa i l’adolescència. Va ser en el Club Ciclista Sant Boi on va començar a competir amb tot just 10 anys. La seua carrera va tindre un important impuls quan va fitxar per l’equip sub’23 del Caixa Rural. Van ser dos anys en què va assaborir les seues primeres victòries. Després va passar per altres dos equips catalans i fa dos anys els seus pares van decidir tornar a la nostra ciutat, fixant la seua residència a Muro, la qual cosa li va permetre fitxar per la Fundació Benicadell. Ara espera donar-se una segona oportunitat a milers de quilòmetres de casa abans de decidir si segueix o definitivament penja la bicicleta per a començar a definir el seu futur allunyat de la carretera.