Una perfecta fusió entre pintura i poesia

El pintor d’Ayamonte Juan Galán exposa la seua mostra de patis andalusos en Galeria Passage. Això de per si mateix no diria res si no fóra perquè al costat del professor i escriptor alcoià establit a Ayamonte han unit pintura i poesia i trauen a la llum un poemari ‘Erase una vegada un pati’, on Jose Luis Rúa ha unit els 45 quadres amb 45 poemes de poetes nacionals i li ha donat el rang de treball especial.
L’aventura creativa en aquesta ocasió, com ja ha succeït en unes altres, li ha portat a donar-li motius a José Luis Rúa per a traure a la llum un treball en el qual casa els 45 quadres de patis amb d’altres poemes d’autors pròxims de la talla de Mario Rodriguez (Aracena), Ramirez Almanza (Moguer), Eladio Orta (Ayamonte) o Juan Carlos de Lara (Huelva); o llunyans en el mapa però pròxims en l’amistat i l’afecte com Pedro Ojeda (Valladolid), Eladio Mendez ( Badajoz), Monserrat Villar (Salamanca); Leon Acosta (Lisboa), Maria Amelia (Buenos Aires) o Carmen Herrera (Sevilla).
En el poemari l‘escriptor alcoià presenta quatre poemes dels quals dos estan dedicats al record de dos patis de la seua infància, el pati del seu tia Adela al carrer Oliver i el dels seus pares en el llavors carrer Laureano Carbonell, hui Rogelio Sanchis. Sempre existeix una raó per a girar la mirada a la seua Alcoi de sempre.
La presentació del poemari es va celebrar el passat dia 11 al pati interior del Centre Cultural Casa Gran Ayamonte, comptant amb la presència de Juan Galán, que va resoldre un quadre durant l’acte de presentació; de Javier *Yatapapuani, interpretant algun dels seus temes de la música dels 80; per a acabar amb un *jam poètic que va donar curs als creadors de la mètrica i el vers lliure en una nit calorosa.

En la nit màgica
En la nit màgica, al pati de la Casa Gran d’Ayamonte, va tornar de nou aqueixa sensació que es té quan les coses van al seu ritme cap a la desembocadura, cap al mateix centre del cor després de tant de temps de silenci i absències. Feia uns dies que s’havien presentat poemaris nous i fins i tot s’escoltava algun poema caminar buscant el seu lloc entre les distàncies recomanades, però en aqueixa nit tornaven els amics vinguts des de molts punts per a compartir la nova presentació d’un llibre que feia olor d’il·lusions i molt sentiment.