Una operació amb vista al podi

Quan un atleta se sotmet a una operació, sorgeixen inevitables dubtes sobre la seua capacitat per a tornar al mateix nivell de rendiment. Aquest és el cas d’Alba Sanegre, l’atleta alcoiana que va prendre la decisió d’operar-se de la vista al setembre de l’any passat. La raó era senzilla, però crucial: córrer amb ulleres li resultava pràcticament impossible per a aconseguir els seus objectius i aconseguir les seues metes.

“Des que em van detectar que no podia portar lents de contacte per fer mal ús d’elles des dels 13 anys, em va costar adaptar-me a córrer amb ulleres graduades. Llavors, el meu cervell va desenvolupar una por tremenda a córrer en les baixades. M’entropessava i queia moltes vegades perquè no mesurava bé les distàncies”, explica Alba.

Va ser llavors quan va decidir passar per quiròfan, amb la por i els dubtes que sempre sorgeixen en pensar en el post operació. “Tots tenim por quan caiem malalts, a estar parats, pensant que perdrem la forma física. Jo estava aterrida, però mentalment, el fet d’estar corrent amb ulleres, m’estava afectant bastant”, segueix l’atleta.

L’últim dia que va córrer amb ulleres va ser un moment de comiat. “Li vaig dir adeu a la muntanya perquè no sabia ni com, ni quan, ni en quin estat anava a tornar. Així que vaig anar a entrenar, em vaig acomiadar, i l’endemà vaig entrar en quiròfan”, relata. Un mes després, va començar a reprendre la muntanya amb molta cura, usant ulleres de sol i múltiples proteccions. “El cos té memòria i, encara que em va costar, vaig començar a recuperar pulsacions. Va ser una adaptació molt progressiva. L’endemà de l’alta no vaig córrer 20 km; primer vaig caminar, després vaig usar la bicicleta i vaig ser al gimnàs, i quan els músculs van començar a estar forts, vaig començar a córrer.”

Quasi un any després de l’operació, si bé encara es troba en procés de recuperació, assegura: “Eixa por hui dia roman. M’he anat soltant i note que he millorat en les baixades, encara que no ho faig exactament com abans. Vaig progressant bastant bé; és mental i s’ha de treballar amb ajuda de psicòlegs. En aquest aspecte, la meua parella Andrés m’ajuda bastant. Però a poc a poc milloraré i aconseguiré guanyar minuts que abans guanyava en les baixades”, continua l’atleta.

L’operació ha marcat un abans i un després per a Alba. “La motivació ha sigut molt forta. Ara tinc moltes més ganes. És veritat que la por de baixar no s’ha anat i això està costant, però seguisc motivada. Ara m’és igual que ploga o pedregue en una carrera, perquè sé que veuré exactament igual que la resta. Estic treballant en els meus punts febles i competint amb les meues fortaleses, la qual cosa sempre em motiva molt. Sempre ho diré, qualsevol persona que tinga miopia hauria d’estalviar i operar-se perquè és una inversió en salut i qualitat de vida”, aconsella Sanegre.

Amb la vista renovada i, malgrat seguir en procés d’adaptació, Alba ja ha aconseguit diverses medalles. “No han sigut moltes, ja que fins al cap d’un mes de l’operació no vaig poder fer esport i va ser com arrancar de nou”, confessa. No obstant això, Alba es va estrenar en la Mimamuca quedant en primer lloc, i va aconseguir dues medalles de segon lloc en la Ultramediterrània d’Alcoi en 15K, sky i vertical. També va quedar en primer lloc en la Hivernal Confrides i en la Licitada a la Penya del Frare. Més endavant, es va alçar en el segon lloc en la Reventón El Paso en la Palma, una carrera internacional, i va quedar cinquena en l’autonòmic de la carrera vertical, la qual cosa li va donar la passada per a anar al campionat d’Espanya, en el qual va quedar en la posició 24.

L’últim assoliment del qual està molt orgullosa és el nové lloc a la Vall d’Aran 32k, amb 2.100 metres positius. “Després de l’operació, el meu entrenador em va recomanar córrer distàncies més curtes i el meu somni era tornar a córrer la PDA de 55km. Però com no sabia com anava a recuperar-me i si anava a arribar en bon estat físic, vaig decidir apuntar-me a la de 32 km. Signava pel top 10 i aconseguir el top 9 ha sigut genial. L’únic problema va ser que l’ànsia em va poder i en la primera part vaig pecar de ‘subidón’. En la segona part ho vaig pagar perquè anava buida de forces, però els meus companys em van donar l’energia suficient per a no perdre eixe top 9 i poder travessar la meta i tocar la campana. Aconseguir eixa posició en una carrera internacional va ser molt emocionant”, compte Alba.

L’atleta no tenia expectatives d’entrar en el top 10 a causa de l’alta competència en aquestes carreres. “En aquestes carreres les primeres posicions estan molt sol·licitades. Hi ha gent que ve dels Estats Units, el Japó, Llatinoamèrica, etc i no és fàcil. És una carrera de gran prestigi on competeixen els millors de cada lloc. Estic contenta, però crec que hi ha molt de marge de millora. Continuarem entrenant per a intentar entrar en el top 3.”

L’any passat, l’alcoiana també va participar en la carrera però, amb el canvi de vista, l’experiència ha sigut millor. “M’agraden les carreres llargues i vaig competir en els 55 km amb ulleres graduades. Als Pirineus el temps sempre sorprén i en aquest cas va ploure molt. Vaig començar la carrera en el top 10 fins que va començar a ploure i se’m van banyar les ulleres. Veia gotes d’aigua i això va fer que baixara el ritme i em caiguera cap avall, entrant en la posició 19. Anar amb un mocador per a assecar les ulleres perquè sinó no veus res desmotivava molt i vaig tirar la tovallola en la baixada. En comparació, enguany ha sigut millor quant a poder moure’m tranquil·lament per la muntanya. Algun dia tornaré a la PDA per a remuntar eixos llocs”, assegura Alba.

Amb sensacions positives Sanegre encara l’últim objectiu del calendari: El Mont-Blanc, el bressol del trail, que se celebrarà a la fi d’agost. “Anem a Chamonix, Andrés i jo. Ell va aconseguir la passada directa i jo vaig poder apuntar-me a la Sky de 15 km. Estic molt contenta perquè és la carrera de les carreres. Podré aprendre molt dels grans corredors. Vaig sense pressió, però òbviament m’agradaria estar en el top 10”, confessa. Fins a la cita esperada té mes i mig per a entrenar. “Preparar-se amb calor és més difícil, però traurem hores d’on siga, al matí o a la nit, per a poder començar a entrenar i poder aconseguir una posició acceptable”.

De cara a competicions futures no té cap carrera en ment. “M’agradaria començar una altra vegada a córrer maratons i llarga distància, però vull estar ben entrenada per a evitar qualsevol tipus de lesió”, conclou Alba.