Una oficina de drets lingüístics registrarà les vulneracions
La Jornada de Sociolingüística celebrada al campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València ha estat marcada enguany per la presència del conseller d’Educació i els directors generals de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana, la Generalitat de Catalunya i el Govern Balear. Una crida a imprimir un ritme més clar i decidit a la normalització, amb mesures raonables i raonades, va ser l’aportació de Ramón Ferrer, president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua a la inauguració de la jornada, en un breu parlament on va reivindicar que “la llengua és de tots els valencians i ha d’estar al marge d’ideologies”. A les sessions va estar sempre present la idea de la llengua com a element que cohesiona una societat i la visió del seu coneixement i ús com un dret.
“Volem concebre el valencià com a llengua que forma part de la nostra identitat, la dels que l’usen i la dels que no” va dir el conseller d’Educació i Cultura, Vicent Marzà, al mateix temps que considerava que la gent l’ha de percebre com a generadora d’oportunitats, laborals i de relació, però també d’aprendre altres llengües. Va voler deixar clar que “la política lingüística és una política social, no es tanca en l’àmbit educatiu, sinó que els drets lingüístics són drets de ciutadania, són drets socials, igual que la sanitat universal i el subsidi de l’atur”.
La descoratjadora constatació que el 49% de la població no se sent capaç de parlar valencià contrasta amb el fet que el 72% l’entén perfectament i el 85% considera que el valencià s’ha d’usar igual o més que ara. El mateix estudi de diagnosi social indica que només el 17% dels valencians s’expressa en valencià a les grans superfícies, però el 43% usa esta llengua a les xarxes socials: “Sovint som valencianocallants en lloc de valencianoparlants”.
Entre altres actuacions, va anunciar un pla de xoc per formar els docents, un pla d’acompanyament lingüístic per als funcionaris i la creació d’una oficina de drets lingüístics que intervinga en els conflictes i servisca de registre de les vulneracions d’estos drets, a més de sensibilitzar les institucions públiques i privades. Entre els projectes hi ha la creació d’un segell de qualitat lingüística per a les empreses, un pla estratègic cultural i una campanya publicitària orientada a canviar actituds.
La jornada es va tancar amb el debat entre els tres directors generals sobre l’homologació. L’adaptació dels títols de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià al Marc Europeu Comú, i el canvi que això suposa en els exàmens, que se centraran en l’aspecte comunicatiu, és un dels avanços més importants per a l’homologació dels títols de llengua. També ho és que el Tribunal Suprem haja deixat clar que valencià i català són la mateixa llengua, tancant un contenciós d’onze anys que ha pogut arribar a este punt perquè el tribunal ha buscat proves acadèmiques, considerant que era una cosa impossible de demostrar basant-se en documents jurídics, com ara els estatuts on se cita a la llengua amb diferents noms