Una obra en la qual les dones parlen i els homes callen

Qui no ha tingut en el seu entorn immediat una mare, àvia, germana, cosina o tia més forta que una mateixa? Aqueixa dona tan ferma que et trau del fons del pou on tu et trobes immersa fruit d’uns successos del passat. Així són les dones de ‘Mirades delicades’. Embolicades en els textos del dramaturg Alfredo Sanzol, mostren com s’han trencat per dins diverses vegades i es recomponen per a continuar vivint, encara que se’ls nota les cicatrius per fora i la pena en la mirada. Sota la direcció d’Enric M. Piera, s’estrena en el Centre Cultural Mario Silvestre d’Alcoi, divendres que ve 14 de juny.

Estructura caleidoscópica
Es tracta de diferents escenes de pocs minuts de durada que, com a peces d’un puzle, van encaixant-se una a una davant els nostres ulls, fins a donar-li un sentit complet al que estem veient.

Alfredo Sanzol, autor enamorat de les narracions curtes, mostra ací, en estructura caleidoscópica, amb una mirada contemporània, les històries del passat. Ho ha fet com a ell li agrada: amb fragments, amb trossos, amb elements que en aparença no tenen relació, però que configuren un univers en el qual el roser que estava mort de sobte ressuscita. En el qual una costurera pega a la paret un crucifix amb ciment perquè no li ho lleven els milicians. En el qual un pare es vol fer amic de la seua filla en Facebook. I en el qual unes germanes acomiaden al seu germà que es va a la guerra.

Les dones, tant temps callades, per por de que els caiga una galtada, són capaces de dir-li a un home més gran que elles: “no tens collons”. I a elles, arrestos no els falta per a agafar una granera i acabar amb un invasor del seu armari, amb bigots i diverses potes, encara que xisclen i s’arremolinen darrere d’una arma que empunya un home.

Foto: Una escena de l’obra que es podrà veure en el Centre Cultural