Una jornada per a valorar l’activitat de les dones empresàries
Quatre empresàries narren la seua experiència i compten com a vegades han sentit el rebuig per la seua condició femenina
“He viscut situacions desfasades en el meu treball, però vull pensar que és degut a la falta de costum”, afirma Leticia Jordá, gerent de Oleohidráulica Jordá, dedicada al manteniment i reparació de maquinària industrial. L’empresària alcoiana assegura que “la igualtat és real des de la meua experiència” i que per això “no m’agrada parlar d’homes i dones”, sinó “normalitzar la situació”. Un treball que afronta des de l’“empatia” i d’una forma “humana”, “preocupant-me per les persones que tinc al meu càrrec”, remarca.
Leticia Jordá és una de les quatre empresàries que van participar en la jornada celebrada en la Camera de Comerç, organitzada per l’Ajuntament d’Alcoi i FEDAC (Federació Empresarial de l’Alcoià-Comtat), en col·laboració amb el CEEI Alcoi-València. L’objectiu era valorar l’activitat de les dones empresàries que lideren signatures que han sabut adaptar-se als canvis que imposa la nova conjuntura.
A través dels seus casos i experiències van donar a conéixer com és el seu dia a dia portant avant empreses de diferents sectors, on a vegades han experimentat de primera mà el problema de la desigualtat de gènere en el treball.
Liana Jordá afirma, com la seua companya, que “tots, homes i dones, valem si realment tens clar el que vols i treballes duro per a aconseguir-ho”, una filosofia que diu haver heretat del seu pare, el que fora propietari de la cadena de pastisseries Dolces Hispània. Liana, per part seua, lidera la signatura Top Nimbos, una empresa que originàriament fabricava toppers per a matalàs i en l’actualitat ha diversificat la seua producció feia articles per al descans en general.
La jove, que en 2012 va aparcar la seua anterior professió com a infermera per a emprendre aquest negoci en solitari, compte en aquests moments amb un equip de treball compost en un 70% per dones. “Però no per això significa que siguem millors, l’important és la unió de l’equip”, remarca, al mateix temps que recorda que una de les poques vegades que ha patit en carn pròpia el rebuig pel simple fet de ser dona va ser “en una ocasió que el client era l’amo d’una cadena d’hotels àrab, que no va voler signar perquè era jo la que anava a tancar el negoci, li vaig dir que llavors res, al final va comprar a través d’un intermediari”, recorda.
El cas de Magda Álvarez, propietària al costat dels seus dos germans de Calçats Álvarez, és ben diferent. “Jo vaig nàixer a la botiga, mai he sentit rebuig per part dels proveïdors per ser una dona amb la qual han de tractar”, clar que en el sector del comerç i de la venda de moda al qual pertany, és diferent a l’industrial per exemple, reconeix l’empresària. Potser la que més pot comptar sobre el fet de treballar en un món d’homes és Lucía Pascual, que ha heretat del seu pare l’empresa Transports Pascual. Li acompanyen en aquest repte els seus germans i diversos familiars més, i alguns també són dones. “Imagineu-vos haver de dirigir-se als camioners més majors, perquè hi ha a qui no li fa gens de gràcia que li mane una dona, i menys si damunt és més jove que ell”, assegura.
Lucía va assumir la gerència de l’empresa fa tres anys i ressalta que té al davant dos reptes: el de la digitalització del negoci i el de reduir les emissions de CO₂ de la flota de vehicles. No obstant això, l’empresària es mostra optimista i disposada a formar-se per a afrontar la nova era. “Tinc com a espill a la meua mare, que va saber i va poder realitzar-se (era mestra i a més, segons compte, va treballar braç a braç en l’empresa al costat del seu marit) en una època molt més difícil que la meua”, remarca. En aquest sentit, la gerent de Transports Pascual reconeix que va tindre els seus “dubtes” a l’hora d’afrontar el relleu del seu pare “però vaig pensar que si la meua mare ho havia fet, per què jo no, encara que és veritat que em vaig fer avant perquè sabia que comptava amb el suport de la meua família”, incideix.
Pascual coincideix amb la resta de ponents de la jornada que “ser dona empresària hui dia forma part de la normalitat”, però d’altra banda posa l’accent que “no ens ho posen fàcil moltes vegades, no pots deixar de formar-te i d’aprendre coses noves cada dia”. I és que les dones reconeixen que més enllà de les exigències personals, aqueixes que cadascuna s’imposa a si mateixa, estan les altres, les que els demanda el mercat laboral i que dificulten l’equitat de gènere. “Així que mentre hi haja aquesta mentalitat caldrà continuar visibilitzant el nostre treball”, conclouen.