Una imatge val més que mil paraules

Sabem que mai se n’havien anat. Que restaven endormiscats deixant passar el xaparró i esperant que vingueren temps i vents a favor, per trau-re les banyes.

Sembla que ara, amb el lideratge fulgurant de la gran promesa, del restyling del Zaplanisme en la figura de Mazón, alguns han vist purgades les seues deslleialtats i tornen per abraçar públicament les sigles del partit que van trencar, ara que pareix que va de pujada. És una qüestió de famílies “de tota la vida”. El Partit Popular d’Alcoi és d’algunes de les famílies de “tota la vida”, per si algun nou renovador li s’ocorre pensar pel seu conte. Però la influència retornada té un altre rerefons més terrenal que té a veure amb la línia successòria. El control de l’agrupació local aclareix el camí per col·locar als descendents per consanguinitat en la Pole dels llocs d’eixida. Ara no, estem en el primer envit, però ja han col·locat algun que d’altre peó en el tauler.

Veurem pel temps com acaba aquesta lluita pel poder.

De moment la situació per a les pròximes eleccions és clara. La renúncia a l’alcaldia de tota la resta de partits en mostrar una actitud conformada per mantenir-se en l’oposició sense aspiracions ni tan sols per créixer, deixa les opcions de govern en dos PSOE i PP. I l’alternativa a Toni Francés, tornen a ser els de la Rosaleda, Serelles, Calderón, Bulevard.

Tornarem a obrir la porta a Ortizes i Luxenders? En una setmana eixim de comptes.

LORENA ZAMORANO. Candidata del PSOE Alcoi