Una fletxa que apunta a l’èxit

Àngels Alcaraz és l'arquera alcoiana que somia amb ser campiona d'Espanya

Una fletxa que apunta a l'èxit
Ángeles Alcaraz durante una competición de tiro con arco.

Als seus 22 anys, Àngels Alcaraz Valls ha trobat en el tir amb arc el seu lloc en l’esport, on l’arc és el seu aliat i la concentració la seua millor companya. Nombrosos èxits nacionals són els que ha conquistat l’alcoiana, però fins a aconseguir aquest alt nivell, Alcaraz ha hagut de recórrer un camí de treball i preparació tècnica, que va començar fa huit anys: “Va ser en 2017 quan vaig decidir endinsar-me en el món del tir amb arc. Venia d’haver jugat molts anys al bàsquet, d’haver ballat i d’haver practicat altres esports, però sentia que encara no havia trobat el meu lloc. Va ser llavors quan vaig veure la pel·lícula *Brave, que el seu protagonista és una princesa que tira amb arc i vaig voler ser com ella” confessa l’arquera.

Des d’eixe moment, el tir amb arc es va convertir en la nova passió d’Àngels. L’esport olímpic sempre havia sigut present en la vida de l’alcoiana, perquè el seu pare tenia un arc i sempre que podien llançaven fletxes, no obstant això, el visionat de la pel·lícula va ser el detonant que li va impulsar a practicar-lo. Amb l’ajuda del seu pare va començar a buscar un club que li permetera créixer en la modalitat, fins que va trobar al Club Esportiu Saint Lucia, on va començar a entrenar.

En els seus inicis, el tir amb arc era només un hobby compartit amb el seu pare, però a poc a poc es va anar convertint en alguna cosa més. “El primer any no vaig competir, però en finalitzar el curs de prova em vaig adonar que necessitava una mica més. Així que vaig començar a competir a l’any següent, i des de llavors, no he parat”, relata l’arquera.

Durant els huit anys de pràctica, Àngels ha col·leccionat nombroses medalles i trofeus nacionals, no obstant això, hi ha un que sempre guardarà amb especial estima: el Campionat d’Espanya del 2022. “Va ser el meu últim en la categoria de júnior, i vaig aconseguir la quarta plaça. Record aquesta competició amb molta estima, sentia una força dins meua que em va acompanyar durant tota la competició i em va fer confiar en mi. Malgrat no arribar al podi, per a mi arribar a una final ja va ser un premi i, així ho recorde”, assegura.

Més enllà dels èxits esportius, l’alcoiana se sent especialment orgullosa d’haver compaginat els seus estudis en Filologia Catalana en la Universitat d’Alacant amb la carrera esportiva. Així doncs, no li dedica tot el temps que li agradaria als seus entrenaments. Així i tot, “intente complir amb els meus objectius d’entrenar dos dies en la setmana d’una manera profitosa. És a dir, en poc temps intente ser productiva i sentir que el que he fet ha servit per a millorar. Encara que també depén del moment de la temporada en què em trobe o l’exigència de la universitat. Enguany m’entrena Luis de l’Olmo, ja que forme part del grup de tecnificació del club impartit per ell; és un molt bon entrenador, sempre intenta adaptar-se als seus arquers i oferir el millor perquè cadascun estiga a gust”, compte Àngels.

Com menys, també compta amb el suport de Manolo Candela, un gran referent local en l’esport, veu de l’experiència i que sempre intenta transmetre tots els seus coneixements a les noves generacions. A la vista està, el tir amb arc és un esport minoritari i poc conegut, i eixes són dos de les característiques que més li agraden a l’arquera: “Quan la gent s’assabenta que ho practique s’emociona i es queda sense paraules, ja que és rar conéixer a algú que ho practique. A més, m’agrada perquè requereix d’un coneixement individual molt important, la part psicològica va molt lligada amb la tècnica i, per tant, és un gran repte individual”.

Tornant a la present temporada, l’esportista confessa que ha notat una notable diferència amb les anteriors. “He hagut de canviar la meua tècnica de tir, amb la qual portava huit anys per a millorar i traure més eficàcia al meu tir. A pesar que ha sigut i continua sent un repte, em sembla molt enriquidor i necessari aquest canvi. Mai deixem d’aprendre i millorar”. Parlant d’enguany, l’alcoiana té clar quin serà el seu principal objectiu: poder connectar la ment amb el tir i mantindre la concentració durant tota la competició perquè, en paraules pròpies, “sembla fàcil però és molt complicat”.

La destresa d’Alcaraz va captar l’atenció a nivell nacional arribant a ser convocada per al Pla Nacional de Tecnificació de Tir amb Arc de Sierra Nevada, un dels més importants del territori espanyol: “Em vaig sentir molt afortunada de poder accedir a aquesta tecnificació ja que és la que m’ha donat tots els nous coneixements que ara estic aplicant en la meua tècnica de tir”. Durant una setmana, l’alcoiana va poder nodrir-se de la mà dels millors: “Vaig aprendre tantes coses que el meu cap no podia parar de pensar en elles. Va ser una experiència enriquidora i esgotadora alhora, ja que no paràvem en cap moment”, afirma Alcaraz. No obstant això, l’experiència també li va fer veure el molt que tenia per aprendre: “Per a mi va ser bastant frustrant el fet de ser allí i veure que la majoria d’arqueres ja eren coneixedors i practicants de la nova tècnica, mentre que jo vaig haver de fer un gran esforç per a posar-me al dia i canviar la meua tècnica apresa anys arrere”.

Malgrat aquest sentiment oposat, arribar a ser una de les seleccionades per a acudir al pla de tecnificació ja té tot el seu mèrit. Però, després d’arribar ací, la pregunta següent és: Arribarà la crida de l’equip nacional? “Aquesta és una de les preguntes que tinc al cap, ho pense sovint però mai trac una conclusió. Primer vull acabar la carrera i, després ja veurem. Durant aquests quatre anys en què he estat competint i aconseguint bons resultats, l’objectiu d’aconseguir alguna cosa més enllà no era present, perquè estava centrada en els estudis. Així i tot, al meu cap està la idea que, en acabar la carrera, potser sí que puga dedicar més temps al tir amb arc i, qui sap, plantejar-me l’opció de formar part de l’equip nacional”.

Encara que a priori, si haguera de destacar alguna meta seria “no perdre mai la humilitat que em caracteritza i poder gaudir de cada competició i de cada fletxa llançada. Una vegada aconseguit aquest objectiu, ser campiona d’Espanya”.

Send this to a friend