Un Rèquiem (el de Fauré) per a Nadal
He de confessar que la música que més he oït en la meua vida és el Misteri d’Elx i el Rèquiem de Gabriel Fauré. El Misteri el vaig descobrir a l’època d’estudiant a València, fa quasi seixanta anys; i el Rèquiem després, fa més de quaranta. Així i tot, puc dir que possiblement hauré escoltat més vegades el Rèquiem. Pense que sí, per la senzilla raó que és més curt, i a més, u troba moltíssimes ocasions en la vida per a escoltar-lo. No sols he recorregut a ell davant la mort d’algun familiar o amic o amiga, sinó que he trobat molts moments de la meua vida en què en buscar pau i claredat he hagut d’endinsar-me en aquesta música tan poètica, tan tranquil·litzadora, tan serena i plena d’esperança, tan espiritual i tan reparadora de l’estat de l’ànim. El mèrit el té tota l’obra, però el zenit arriba en el Pie Jesu, una estrofa que barreja quatre versos (Pie Jesu, Domine,/ dona eis Requiem./ Pie Jesu, Domine,/ dona eis Requiem sempiternam), que són per a mi l’oració cantada més bonica que conec.
La meua passió pel Rèquiem de Fauré ha sigut i és exagerada. L’he recomanat des de sempre a tots els amics i els que he tingut ocasió de fer-ho; i molts m’ho han agraït i han compartit el meu deliri per aquesta música. També he aplegat a regalar el CD en algunes ocasions. Inclús l’he heretat, ja que fa poc, quan la vídua d’un amic em va invitar a quedar-me alguns CDs d’ell, el primer que vaig elegir va ser aquest del Rèquiem. Tinc distintes versions de l’obra, però la que més m’agrada és la d’EMI classics, digital remastering 1998, dirigida per André Cluytens; però sobretot, per l’excel·lent interpretació que Victoria de los Ángeles fa del Pie Jesu. Com a curiositat diré que fa un més volia regalar aquesta versió, i buscava en internet sense encontrar-la; però al final, la vaig aconseguir a través d’Amazon. Era un CD que venia d’Holanda, on s’agraïa la compra en alemany i, per a sorpresa meua, portava les instruccions en japonés, país d’origen d’aquesta última remasterització.
Si algú no sap per què faig aquests comentaris, diré que el passat dissabte 11 de desembre, vaig assistir en l’església de Sant Maure i Sant Francesc, al concert que d’algunes obres de Fauré va oferir l’Orquestra de Cambra de València juntament amb el Cor Ars Nova, de la ma de l’Associació d’Amis de la Música d’Alcoi. Era la primera vegada que oia en directe el Rèquiem. Cal dir que em va encantar, i que el Pie Jesu interpretat per la soprano Teresa Albero (pareixia una valquíria), em va semblar potent i suau al mateix temps, i sobretot, emocionant. M’hauria agradat que l’haguera repetit, pero no; malauradament no va haver-hi cap concessió al públic.
Ara bé, en oir el melodiós, sereno i espiritual Rèquiem, ple de confiança en la misericòrdia divina i tan lliure de tremendisme, d’histrionisme i de les amenaces davant la segura mort, pensava que en realitat aquest Rèquiem en el fons era també un Nadal. En va venir a la memòria el que deia el teòleg alemany Karl Rahner en el seu sermó de Nadal: En Nadal celebrem el naixement de l’únic xiquet del món que va nàixer per a no morir. Nadal és la victòria sobre la mort. És a aquest xiquet Jesús de Nadal, convertit ara en Pie Jesu, a qui en aquest Rèquiem supliquem compartir la seua vida immortal, eterna: dona eis (nobis) Requiem sempiternam.
Bon Nadal.