Un repte de 800 km per a visibilitzar addiccions

L’esport ha sigut una eina fonamental en la vida de moltes persones per a superar adversitats, i en el cas de Jose Moya, ha sigut el seu salvavides. Als seus 47 anys, ha trobat en la natació la motivació i el refugi necessaris per a mantindre’s allunyat de les addiccions.

La seua història és la d’una lluita constant, de recaigudes i recuperació, però també d’esperança i superació. Ara, Jose s’ha plantejat un repte sense precedents: recórrer amb bicicleta 800 quilòmetres des d’Alcoi fins a Algesires i, des d’allí, prendre un ferri a Ceuta per a participar en la Volta al *Hacho, una de les proves més exigents del Campionat d’Espanya de Natació en Aigües Obertes. El seu objectiu no és només superar la prova, sinó també visibilitzar l’addicció com una malaltia i ajudar en la seua *desestigmatización.

Nascut a Barcelona, Jose va créixer en un ambient on l’esport jugava un paper important. El seu pare, apassionat del futbol, treballava com a entrenador i preparador físic d’equips. Des de xicotet, Jose participava en carreres populars i gaudia de l’exercici físic. “Corria molt de xiquet, sempre estava en forma. Record preguntar-li al meu pare per què féiem tant d’esport, i ell em deia que enfortia la capacitat de sacrifici”, explica.

No obstant això, amb el pas dels anys, l’esport va anar quedant en un segon pla. Els seus problemes van començar quan va deixar de practicar-ho. La primera gran crisi va arribar quan la seua parella el va deixar, la qual cosa el va sumir en una profunda depressió.

Durant les festes de Fogueres a Alacant, va estar deu dies de marxa sense tot just dormir i, quan va intentar reprendre la seua rutina laboral, es va sentir desorientat i sense propòsit. “No trobava sentit a la meua vida. No vaig dir la veritat a la meua mare i vaig demanar ajuda perquè no sabia fer res, ni tan sols llegir una línia d’un llibre”, recorda. Eixe va ser el començament d’un bucle de recaigudes en el consum de substàncies. La marihuana i altres, van formar part de la seua vida de manera intermitent, en un cicle de deixar-lo, reprendre’l i tornar a demanar ajuda.

Després de la defunció de la seua mare, amb qui vivia a Alacant, Jose va sentir la necessitat de començar de nou. Va decidir traslladar-se a Alcoi, atret per la indústria de la zona i per les oportunitats laborals en el seu camp de sistemes de telecomunicació informàtica i prevenció de riscos laborals. Ací va trobar un refugi en el Grup d’Alcohòlics Rehabilitats d’Alcoi (GARA), un espai que li va brindar suport i una nova perspectiva sobre la seua vida. “El GARA m’ha ajudat a entendre que tinc un problema per a tota la vida i que, per primera vegada, he de fer-lo per mi. He trobat en el grup una família”, compte.

Encara que l’esport sempre havia sigut present en la seua vida, va ser la natació la que realment li va permetre retrobar-se amb si mateix. “Quan estic centrat en la natació, m’ajuda a evadir-me de l’addicció”, confessa Jose. Als 27 anys, va començar a nadar de forma més seriosa després de provar en una piscina d’Alacant.

Des de llavors, ha perfeccionat la seua tècnica, millorat la seua capacitat pulmonar i enfortit el seu cos i ment. La mar, en particular, es va convertir en el seu refugi. “Havia provat gimnàs, bicicleta, però en la mar trobe la pau que sempre he buscat”, segueix.

El pròxim 19 de juny, Jose emprendrà un viatge amb bicicleta des d’Alcoi fins a Algesires, amb la intenció de visibilitzar la realitat de les persones amb addiccions. Carregat amb el seu equip esportiu, roba i estris bàsics, dormirà on puga, enfrontant-se no sols al repte físic, sinó també a les pors i sots emocionals que implica una aventura d’aquest calibre. En el seu recorregut, buscarà contacte amb associacions de rehabilitació i ajuntaments per a compartir experiències i ampliar la seua xarxa de suport.

Una vegada a Algesires, prendrà un ferri cap a Ceuta per a participar en la Volta al Hacho, una travessia de 10 km en aigües obertes en la unió del Mediterrani amb l’Atlàntic. Per a ell, aquesta prova representa un símbol de la seua lluita personal i una manera de demostrar que es pot tirar avant.

Jose s’està preparant de manera intensiva per a aquest repte. Entrena cinc dies a la setmana sota la supervisió d’Alfa Swimming Pool a l’Alfàs del Pi, on rep entrenament personalitzat d’Andrés, un entrenador reconegut per treballar amb nadadors d’alt nivell. A més de les sessions normals, practica enfront d’una turbina en la piscina, que li permet perfeccionar la seua biomecànica. El seu entrenador li envia instruccions a través d’una aplicació per a optimitzar la seua tècnica. “Mai havia tingut a algú tan damunt de mi, amb tanta dedicació i que m’ajudara tant a millorar”, diu amb entusiasme.

Més enllà de la competència i la resistència física, aquest propòsit representa per a Jose una oportunitat de creixement personal. “Treballaré molt el meu aspecte emocional per a no fallar-me a mi mateix ni als altres”, confessa. La seua meta no és només completar la prova, sinó gaudir el procés, viure el dia a dia i reforçar el seu compromís amb una vida saludable i lliure d’addiccions. “Serà impressionant, com un Camí de Santiago il·luminador, que m’ajudarà a reafirmar-me en la meua decisió de no recaure i a enfortir el meu esperit de sacrifici”.

Jose reconeix que no pot fer-ho només. Necessita suport logístic per a les seues parades, llocs on poder entrenar i persones que l’ajuden a resguardar el seu equip. Per això, està treballant perquè els ajuntaments i associacions de les poblacions per les quals passarà li brinden ajuda i acompanyament en la seua travessia. Malgrat la por i la incertesa, sent orgull del seu projecte i està decidit a portar-lo avance. “És un repte enorme, però sé que cada quilòmetre que avance serà un pas més en el meu camí de recuperació”, conclou.