Un paseo higiénico
Por desgracia, la rutina nos obliga a no salir del perímetro que tenemos trazado para ejecutar nuestras obligaciones diarias. Del colegio al trabajo, del trabajo a casa, de casa al colegio y al trabajo y finalmente a casa. Entonces, siempre se muestra ante nuestros ojos, normalmente el mismo paisaje. Pero cuando cambiamos el recorrido o simplemente damos un paseo, la cosa cambia.
Me doy una vuelta por la zona de El Camí y descubro que la mayoría de las fachadas de los edificios de este barrio, están llenitas, que digo llenitas, ¡llenísimas! de pintadas.
Algunos son grafítis, hechos con gracia y salero, esos que al menos tienen algo de arte, pero la mayoría no dejan de ser pintadas.
– No ho comprenc…, això ho han deixat tant, que netejar-ho ara suposarà unes despeses impressionants. Ja sé que l’Ajuntament no té diners, però ¿has vist com està tot?, si dona pena. Ara, això sí… que facen una pintada d’estes a les façanes de les esglésies… l’endemà ja estan netejant-les, no siga cosa que vinguen forasters a visitar-les…
– Açò fa una propaganda molt lletja del nostre poble i crec que és el primer que s’hauria de mirar. ¿Si paguem els nostres impostos perquè ho tenim així?
¡Anda que no tiene razón este vecino enfadado de la Zona Alta!, y seguro que con este problema encontraría un montón de vecinos de todos los barrios de Alcoy. Señores, la suciedad se nos come y si preguntamos a algún entendido en feng-shuí, nos diría que esto es lo primero que se carga la energía zen o chí o como se llame…
¿Conocen ustedes el carrer Barbacana y el carrer Mossen Rafel?. Les presento a otro vecino:
– ¡Mare de Déu!, ací n’hi ha de tots els colors i si et fixes segur que veus també animals menejant-se… Ací venen directament i tiren la bossa de brossa al solar, aquest muntó està agafant una forma escultòrica. Pot ser, més endavant el facen monument històric. ¡Que poca vergonya! I jo, en la meua cuina, no puc ni menejar-me. Allí tinc quatre caixons per a separar la brossa i reciclar.
– Si no ho faig, la meua dona en diu: Quin mon deixarem als xiquets? És que no penses en la natura? Saps que si no reciclem, se’ns acabaran els recursos materials? ¡Piensa en verde, Paco! Però no sols en la cerveseta!
– I allà que vaig carregat en la brutícia i m’enfronte cada dia als contenidors plens a vessar, on de volta en quant trobe coses interessants als seus voltants, somiers, matalassos, cadires trencades o simplement les bosses que no caben, ni en l’orgànica, ni en el cartó, ni en els envasos, ni… ni en ¡La mare que m’ha parit!
– ¡Acabe de pagar un rebut de brossa que de res tinc ganes i damunt, tota la faena la faig jo…!
Algo no va bien señores, y tampoco cuando visitamos las zonas verdes céntricas…
– Açò no ho poses al diari ¿eh xica?, però l’altre dia estava ací un xiquet jugant amb una cosa de plàstic que havia trobat ací en la terra del jardí. Feia com si fos un coet, i quan m’arrime a preguntar-li a què jugava, veig que tenia a la mà un “tampax”…
– Ací hem perdut l’oremus o ¿que passa?, els xiquets pixen en els arbres i si sols fora pixar… On hi ha papereres tiren les coses en terra … es planten damunt dels arbres i els pares que fan la barcella asseguts en els banquets, no els diuen res.
– ¿On està el civisme?, després sempre tirem la culpa als mateixos, a l’Ajuntament perquè no neteja, però ¿i si deixarem d’embrutar nosaltres?…
Así están las cosas y así se las voy contando, a este paso, una ya no puede salir a la calle sin que alguien le dé propuestas, consejos, quejas, sin hacer la ‘barcella’ de rigor, vamos. La próxima semana seguiré paseándome por el Centro de Alcoy, y si tienen algo bueno que contarme, también lo acepto.