Un onze històric amb moltes absències

Crida l’atenció absències com les de Botana o Bolinches, autèntiques llegendes d’aquell Alcoyano que va marcar una època aconseguint jugar quatre temporades en Primera Divisió, o que en aqueix onze virtual tampoc hi haguera cap a referència a altres futbolistes que van tindre un va passar efímer però que després es van llaurar una important carrera en l’elit del futbol espanyol com Pérez Payá, Tast o actualment Jorge Molina, sense oblidar els Paqui, Castillo, Barris o Pedro i més recentment els Víctor, Diego Jiménez, Barselleta, Eduardo o Montava, a més dels Gómez Mulas i Granero o dels golejadors Pepillo o Nasio.

Cap d’aquests noms apareix en aqueix onze elaborat pels afeccionats a petició del club, la qual cosa havia de donar peu a pensar que la seua absència deslegitima l’elecció, si bé caldria tindre en compte el context en el qual s’ha elaborat la votació, amb la participació d’afeccionats amb domini de les xarxes socials i que han triat al seu jugador favorit coincidint amb l’explosió tecnològica.

Sota aqueixa premissa, no és estrany veure fins a cinc supervivents que van participar en l’última gran gesta del club, que va ser el retorn a la Segona Divisió després de més de quatre dècades d’absència. Va ser fa nou anys, en l’estiu de 2011, amb aquell recordat gol de César Ramón en l’Àngel Carro de Lugo.

Precisament el de La Rioja és un dels quals apareix en aqueix onze històric, com també ho estan l’autor de la passada, Álvaro García, que va ser el jugador més determinant en aquell play-off d’ascens de la temporada 2010/11, a més del porter Fernando Maestro i els laterals, Devesa, encara hui en actiu i en el primer equip del Alcoyano, i un altre iberut, Carrión, que amb 40 anys va decidir la passada temporada penjar les botes amb l’honor d’haver sigut el segon jugador en la història de l’Esportiu amb més partits, un total de 428 acumulats al llarg de tretze temporades.

També figuren en aqueix onze dos futbolistes que van arribar posteriorment a aqueix ascens. És el cas del central Óscar López, que va vestir la samarreta blanc-i-blava durant quatre campanyes i va jugar 117 partits, i del migcampista Javi Lara, que si bé va tindre una primera etapa en la qual va passar desapercebut, en la segona va deixar petjada amb més de 40 partits a un nivell molt alt, fins al punt que dues temporades després de la seua va passar per el Alcoyano va debutar en Primera Divisió amb l’Eibar i va ser l’autor del primer gol del conjunt armero en la seua estrena en la màxima categoria del futbol espanyol.

L’onze dels internautes blanc-i-blaus es completa amb Javi Gandia en l’eix de la defensa, com a extrem dret apareix Món, en la mitja punta se situa Ramón i l’única referència al Alcoyano preSegunda B és Miguel, màxim golejador històric del Alcoyano amb els seus 118 punts en les huit temporades que va vestir com blanc-i-blava, entre la 66/67 i 73/74.

Darrere de l’atacant nascut a Cocentaina i després establit apareix Pepillo, ja a molta distància perquè va anotar 78 en nou temporades. Quart en aqueix ránking apareix precisament Ramón, Ramonet per a molts seguidors blanc-i-blaus per la seua quina figura, extrem de regateig fàcil que va anotar 62 dianes en set temporades. Va formar una parella letal amb Gómez Mulas en els primers anys de l’equip en Segona B.

A l’any de deixar el Alcoyano per a marxar-se al Llevant, va fitxar Món, que va acabar per ensenyorir-se de la banda dreta, completant cinc campanyes a un molt bon nivell. La seua estada en el Alcoyano va coincidir amb la segona etapa de Gómez Mulas i Juan Muñoz en la banqueta. Van ser anys en què el Alcoyano va passar de ser un aspirant a la permanència a convertir-se en un club assidu en el play-off d’ascens.

Un altre supervivent d’uns anys 90 que van marcar l’enlairament del Alcoyano com a entitat i que apareix en aqueix onze dels afeccionats és Javi Gandia. Qui després va ser president blanc-i-blau va jugar deu temporades, des de la 87/88 fins a la 97/98, disputant un total de 285 partits i convertint-se en el defensa més golejador de la història blanc-i-blau amb les seues 21 dianes. Després de penjar les botes va fer un últim acte de servei convertint-se en president entre 2001/02 fins a 07/08, aconseguint-se sota el seu mandat el retorn a Segona B.

Foto: Once històric elaborat pels afeccionats amb les seues votacions a través de la pàgina web del Alcoyano