Un nou capítol
Fa pocs dies saltava la notícia que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana apreciava certes irregularitats en l’adjudicació atorgada a una coneguda cadena de menjar ràpid, per tal d’implantar un establiment a l’accés nord d’Alcoi. La sentència del TSJ anul·la part del plec de condicions en considerar que la zona verda en la qual s’assenta el “restaurant” no deu permetre el trànsit de vehicles, invalidant així una part del pàrquing i el carril pel qual els clients recullen les seues comandes. D’aquesta manera resulten fructíferes les reclamacions de la Colla Ecologista la Carrasca allà pel 2007, moment en el qual durant el mandat del PP es va modificar el Pla General d’Ordenació Urbana per tal d’ocupar la via pecuària del Teular del Llonganisser.
Sens dubte, ens trobem davant d’un altre capítol de la nefasta herència que el Partit Popular ha deixat a tots els alcoians, i que ve a completar una llarga llista conformada entre d’altres pel parc tecnològic de La Canal o el pàrquing de la Rosaleda. Espere que durant els pròxims dies Sedano reitere que es troba orgullós de la seua pretèrita gestió urbanística, fins al punt de tornar-la a dur a terme, tal com va dir després de la sentència que obliga als alcoians a pagar més d’un milió d’euros pel fracassat projecte de Serelles. Fins que no es dispose d’un informe tècnic, l’Ajuntament no es vol pronunciar respecte a la decisió del TSJ que afecta la presència en Alcoi de la multinacional estatunidenca. El que no acabe d’entendre és si aquesta decisió es deu a la prudència que caracteritza al govern local, o a la bona entesa que els socialistes mantenen durant aquesta legislatura amb la formació de l’anterior alcalde popular.
Tot aquest passatge de la política local no haguera captat especialment la meua atenció si no fos per una escena, que malgrat la seua quotidianitat, conté una gran significació.
Vicissituds de la vida em van dur fa aproximadament una setmana a la luxosa ciutat italiana de Milà. El fet és que em trobava jo a la “Piazza del Duomo”, presidida per la seua magnificent catedral gòtica, quan vaig ser testimoni d’una escena que em va colpejar ben fort. El país que possiblement té la gastronomia més representativa d’occident, havia de suportar que els turistes que visitaven un dels seus elements més simbòlics, es trobaren consumint massivament hamburgueses i creïlles fregides. Curiosament adquirits a la mateixa franquícia que aquests dies ha esdevingut en noticia a la nostra ciutat. Un acte tant ordinari com consumir fast food a una plaça pública, esdevé així en una de les màximes expressions de la globalització i la progressiva perduda de la identitat.
El teòric marxista, Antonio Gramsci, parlava de com el sistema imposava la seua lògica utilitzant no solament els mecanismes repressius de l’estat, sinó també a través dels mitjans de comunicació, les institucions religioses o el sistema de consum. D’aquesta manera, la proliferació dels establiments de menjar ràpid no respon únicament a un model de negoci, també ho fa, tal com diria el filòsof italià, a la creació d’un bloc hegemònic cultural.
No dubte que certa gent encara considere idònia la presència d’aquesta companyia multinacional en Alcoi. Encara que soles siga per dur la contraria a un comunista.