Un Intercity menys feroç
El final de juny representa per al Deportivo encarar el mes de juliol més atípic en la història de l’entitat, amb el play-off exprés trucant a la porta i elevant el pols del pas dels dies. Amb moltes preguntes encara sense resposta entorn d’aquesta promoció d’ascens, almenys els de Vicente Parras tenen buidat l’horitzó de qui serà el seu primer rival, encara que seguisca en l’aire l’escenari de les trobades –el Lluís Suñer d’Alzira és ara mateix l’opció que té més probabilitats d’eixir triada per a la trobada de semifinals del dia 18–, de la mateixa forma que no se sap si podran tindre el suport de part dels seus afeccionats, decisió que queda ara en mans de les federacions territorials.
Tot el que ha embolicat –i continua generant– la celebració del play-off exprés, sembla haver deixat en un segon pla la crucial eliminatòria contra e l’Intercity, a l’ésser la clau per a disputar la final i optar a aqueixa plaça d’ascens. Una trobada que ara mateix genera uns certs dubtes, no pel rival perquè són dos equips que es coneixen a la perfecció, sinó com assimilaren totes dues plantilles haver estat tres mesos sense competir. A diferència del retorn del futbol professional, el play-off exprés no ofereix marge d’error. Qualsevol distracció, situacions com que a futbolistes claus els coste adaptar-se a les circumstàncies del xoc després de tant de temps sense jugar, pot suposar l’eliminació i quedar fora de la final.
L’Alcoyano tindrà al seu favor que en cas d’empat se li donarà com a guanyador de la trobada per la seua condició de campió de grup. En canvi desapareix aqueix profit que els blanc-i-blaus hagueren pogut traure en el cas que el partit s’haguera jugat abans de l’aturada per les crisis de resultats que arrossegava llavors el Intercity.
Entrenador nou
La suspensió del campionat va coincidir amb la pitjor ratxa de resultats del conjunt de Sant Joan, la qual es va emportar per davant a José Vicente Lledó, amb el qual els denominats ‘Homes de negre’ van aconseguir els seus dos històrics ascensos consecutius, de Preferent a Tercera Divisió. El seu lloc ha sigut cobert amb l’arribada a la banqueta de Manuel Baghdoyan, un entrenador sense experiència i que estava exercint com a director esportiu.
La destitució de Lledó va vindre a conseqüència de quatre derrotes consecutives, sent el desencadenant el 0-1 a casa davant l’Hèrcules B, que va portar a l’Intercity a perdre la segona plaça i caure fins a la cinquena posició de la taula. Baghdoyan va debutar amb derrota 2-0 a casa del Vila-real C i la lliga es va suspendre la setmana que anaven a rebre la visita de l’Olímpic.
Empat, l’únic precedent
En l’únic precedent en la història de tots dos clubs, el partit va acabar amb empat a dos. Va ser en la primera trobada de l’any després de l’aturada nadalenca. Va coincidir amb l’últim compromís de la primera volta i aqueixa vesprada els afeccionats del Collao van poder veure un duel de superior categoria per la intensitat i el joc desplegat per tots dos equips.
No va haver-hi el presumible respecte que poguera haver-hi entre dos rivals que es coneixen a la perfecció i es va poder veure un partit vibrant, en el qual l’Alcoià es va avançar amb un gol de Jony Ñíguez després d’un penal comés pel exblanc-i-blau Fomeyem. Abans del descans, l’Intercity va aconseguir donar-li la volta al marcador, marcant Jordán i José García, per a mancant un quart d’hora funcionar la pissarra de Vicente Parras i el central Raúl González marcava en l’estratègia.
L’escenari que es trobaran tots dos equips dins de tres setmanes és totalment diferent. Qui millor s’adapte a les circumstàncies del xoc, serà qui s’emporte el gat a l’aigua. Tots dos equips ofereixen dibuixos tàctics molt similars, distribuint als seus futbolistes en un 4-4-2, encara que no es descarta que puga haver-hi algun canvi de plantejament per a tractar de sorprendre el rival.
Un altre factor que pot marcar l’eliminatòria siga encertar en l’elecció per part dels dos tècnics dels substituts per a minimitzar les baixes segures que tindran tots dos conjunts. En l’Alcoyano no podrà jugar el central Rubén Garcés per sanció. Com a opció més probable està alinear al capità Navarro en l’eix de la saga i que Pablo Carbonell se situe en el costat esquerre de la saga. Una altra possibilitats és col·locar a Mikel Solís com a parella de Raúl González, encara que Vicente Parras ha utilitzat al de Port de Sagunt com a lateral destre.
Més problemàtica s’antulla la cerca de substituts per a José García i Jordán, també baixes per acumulació de targetes, curiosament els autors dels dos gols de l’Intercity en el Collao. El segon és un extrem elèctric, format en la pedrera del Reial Madrid, que pot desequilibrar un partit en una acció seua com va ocórrer en la trobada de gener passat. El primer és crucial a la sala de màquines de l’Intercity. Es tracta d’un migcampista molt físic i molta brega que va posar en més d’un destret a la parella de migcampistes blanc-i-blaus.