Un alcoià en Roland Garros

Les decisions esportives marquen un canvi radical en la vida dels qui les prenen. Carlos Matarredona, amb la seua raqueta com a companya fidel durant anys, ha decidit donar un gir en la seua carrera: deixar de competir, de moment, per a endinsar-se en la faceta tècnica.

El procés de transició no és només una qüestió esportiva, és una transformació que impacta en tots els aspectes de la vida. Canviar la rutina d’entrenaments i partits per la responsabilitat de formar i guiar a altres esportistes, és una decisió que implica sentiments oposats, somnis complits i nous reptes per davant.

El tennista rememora amb nostàlgia el somni que des de xiquet el va impulsar a esforçar-se dia rere dia, fins a creuar l’oceà per a competir als EUA. “Soc conscient de l’afortunat que he sigut de viure l’experiència als EUA, però m’ho he treballat. Si vaig arribar a competir allí i a aconseguir tot el que he aconseguit és perquè des de xicotet he sacrificat moltes coses. No ha sigut un camí de roses, també he patit i he plorat pel tenis”. Assegura l’alcoià.

No obstant això, arribar al punt en el qual eixe somni complit s’ha acabat, ha marcat l’inici d’un nou capítol, un en el qual Carlos ha hagut d’acomiadar-se del que ha sigut la seua rutina durant quasi dues dècades. “Molts esportistes parlen del procés de duel quan decideixes deixar de competir, però ningú et prepara per a passar per això”, reflexiona Carlos.

Després de cinc anys com a tennista becat a l’altre costat de l’oceà, la seua etapa va concloure a la fi de maig del passat any. Va ser llavors quan va sorgir l’oportunitat d’unir-se a la prestigiosa acadèmia ‘*Mouratoglou’ (Sardenya), considerada una de les més importants del món del tenis. Durant quatre mesos, Carlos va adquirir coneixements valuosos i contactes que li van obrir noves portes. No obstant això, l’etapa més dura va arribar al setembre.

“Durant la meua estada a Sardenya vaig estar ocupat i no em va donar temps a pensar sobre el meu futur. Però quan vaig tornar a Espanya, al setembre, em va donar un colp de realitat. Aquelles primeres setmanes van ser molt difícils, ja que em vaig adonar de tot el que havia sigut des dels sis anys fins a eixe moment i que havia de prendre una decisió, que va ser deixar de competir”.
És evident que l’aspecte econòmic, atés que el cost de jugar al tenis a Europa és alt, va jugar un paper important en la seua decisió. No obstant això, com explica Carlos Matarredona: “El factor determinant va ser el desgast mental i físic que suposa la dedicació plena a la competició. Necessitava una aturada, i seguir com a entrenador era una de les millors maneres de “parar”, respirant tenis dia a dia”.

Amb la decisió presa, el tennista confessa que “hui dia no m’he fet la idea que eixa etapa de 17 anys com a jugador ha acabat, que el Carlos tennista ja no existeix i que probablement no torna a existir. Però sí que és veritat que l’etapa de setembre a gener em va ajudar a reconciliar-me amb mi mateix i a entendre que eixa faceta de la meua vida ja s’havia acabat”.

Després de rebre diverses ofertes a escala internacional, al febrer, Carlos Matarredona va prendre la decisió d’unir-se al reconegut ‘Arena Alacant Competició’ com a entrenador. Aquesta acadèmia era ja coneguda per a ell, perquè havia passat per ella com a jugador, la qual cosa li brindava confiança en el projecte.

Dirigida per Santiago Ventura, ex tennista que va guanyar la Copa Davis amb Espanya en 2008, i Pedro Rico, qui també va jugar als Estats Units, i ha sigut entrenador durant més de cinc anys de Casper Ruud –Top 10 de l’ATP–, l’acadèmia representa un entorn ideal perquè l’alcoià puga aprendre i nodrir-se al màxim d’aquestes figures.

Hui dia, a més d’entrenar a 12 jugadors de diverses edats, Matarredona assumeix el rol d’entrenador a temps complet de la noruega Emily Sartz Lunde, una jove promesa del tenis amb qui comparteix similars estils de joc.

Actualment està posicionada en el Top 20 del ránking sub-18 i l’objectiu és entrar en el Top 10 per a finals d’any. “La primera gira que prepararem és la de Roland Garros, que és la primera setmana de juny, acompanyat de tornejos previs per Europa per a entrar bé en la competició de París”, compte l’alcoià.

Amb l’inici d’aquesta nova etapa professional, Carlos Matarredona té clar el seu objectiu: “Transmetre l’amor i l’afecte que li tinc al tenis. És l’esport que m’ho ha donat tot. Vull fer-los arribar amb les meues experiències tan bonic com ens pot donar l’esport, ja que independentment del lluny que arribes com a jugador, els valors que t’aporta el tenis són molt positius”.

L’origen d’aquest amor per la modalitat esportiva es remunta a la seua infància, especialment al seu oncle, el tennista alcoià Miguel Valor. “Per a mi ha sigut i continua sent un referent, sempre he mirat com ha fet les coses i la meua motivació d’anar als EUA ve per ell. Li estaré eternament agraït per tot el que m’ha aconsellat i tot el que ha fet pel meu”.

Malgrat tancar aquesta etapa competitiva, Carlos Matarredona no descarta la possibilitat de tornar a competir en el futur. No obstant això, en aquest moment es troba feliç amb la seua nova trajectòria. “No puc dir que no tornaré, però on estic ara soc feliç. Sent tan jove seria molt precipitat dir que no algun dia, però, hui dia, és més un no que un si”.