Trenta-cinc anys entre flors i emocions
Arantxa Chazarra viu envoltada d’aromes i d’històries de clients que continuen confiant en el seu bon gust
Quan Arantxa Chazarra parla del seu ofici, els seus ulls s’il·luminen amb la mateixa passió amb què, fa més de tres dècades, va començar a col·locar clavells i gladiols en el petit taller floral on va fer les primeres passes. “Sempre m’han agradat les manualitats”, diu amb un somriure, recordant quan, als catorze anys, va començar a ajudar a la seua mare, Maria José Mira, en la floristeria del carrer Teodor Llorente.
Aleshores, la decoració floral era una altra història. Els centres de flors eren gegants, exagerats, quasi barrocs. Les bodes es vestien amb “flocaes” i llaços ostentosos, i la decoració de les cases no escatimava en grandesa. Però els temps han canviat i Arantxa ho ha fet amb ells. “Sempre intentes actualitzar-te”, explica. Ha fet cursos en acadèmies italianes de prestigi internacional, ha seguit tendències i ha après a adaptar-se als nous gustos d’una clientela cada vegada més exigent.
Després d’anys treballant en diferents locals, Floristeria La Barraca s’ha convertit en un comerç referent de la Zona Nord d’Alcoi, un punt de trobada per a aquells que busquen un detall especial. Enfront de l’estació d’autobusos, durant divuit anys, ha vist passar generacions de clients, des d’aquells que encarregaven rams per a una declaració d’amor fins als que necessitaven un detall per a un comiat dolorós.
I és que les flors parlen, tenen un llenguatge propi. En Japó, per exemple, el clavell és una espècie molt valorada i té un significat espiritual, mentre que ací s’associa als difunts. Però els gustos han evolucionat. Hui en dia, els rams són més minimalistes, les roses preservades tenen cada vegada més demanda i la “llengua de gat”, una planta associada a les bones vibracions, s’ha convertit en un èxit inesperat.
El que més li agrada a Arantxa és treballar amb flors naturals, perquè, diu, transmeten una essència única. Gaudeix especialment de preparar rams de noces i decoracions per a les bodes. “És molt gratificant ajudar les parelles, orientar-les en els petits detalls”, explica. Cada vegada més, els nuvis arriben amb idees clares, sovint inspirades en imatges de les xarxes socials. Però ella sap que un bon florista ha d’anar més enllà del que es veu en una pantalla.
Un ofici ple d’anècdotes
Trenta-cinc anys en un negoci donen per a moltes històries. Recorda aquella vegada que li van encarregar decorar una església per a unes bodes d’or i, en arribar, ja estava adornada perquè la clienta no es fiava d’ella en veure-la tan jove. O aquell Sant Valentí en què va haver d’explicar-li a un home que la seua parella havia rebut un ram… que ell no havia enviat. També hi ha moments difícils, com durant la pandèmia, quan va haver d’atendre encàrrecs per a persones del barri que ja no tornarien. “No és agradable treballar per a funerals”, admet, però sap que, en molts casos, les flors són una forma d’acompanyar en el dol.
La clientela és fonamental, assegura. No s’ha presentat a concursos, però el boca a boca ha sigut la seua millor publicitat. A més, té gent en pràctiques, perquè sap que aquest ofici necessita una nova generació que continue estimant les flors com ho ha fet ella, que ha vist canviar tendències i ha après a reinventar-se. Però sobretot ha demostrat que l’art floral és molt més que col·locar flors en un gerro o preparar un ram. És emoció, detall i passió.