Treball especialitzat i integral per a trobar totes les respostes
Fins a finals d'agost està en marxa la campanya d'excavacions al Salt
Una tesi doctoral de Bertila Galván sobre la base d’uns materials que procedien d’unes excavacions realitzades en els anys 60 al Salt va ser el punt de partida de les actuals excavacions que es duen a terme cada estiu a Alcoi, en el citat jaciment, fa ja quasi 40 anys, ja que van començar en 1986.
Fins a finals d’agost està en marxa la campanya d’excavació, en un jaciment de rellevància internacional, tant pels diferents treballs i publicacions que es fan sobre ell, com pel propi interés a conéixer la vida dels neandertals, del qual és exemple El Salt.
Un grup d’entre 18 i 20 persones formen part d’aquestes investigacions, caracteritzades des de fa ja diversos anys, per “anàlisis molt específiques de laboratori i integrats”, segons detalla Carolina Mallol, una de les directores de les excavacions, al costat de Cristo Hernández, tots dos professors de la universitat de Tenerife de La Laguna. “La integració de dades ens permet analitzar les zones que anem excavant des de múltiples perspectives”, afirmen.
Per part seua, Hernández detalla que “ens interessa saber com vivien els grups neandertals que venen a aquest lloc, quant temps romanen en ell, com es mouen en el territori, què fan en aquest lloc. Treballar de manera interdisciplinària ens està llançant una fotografia cada vegada més nítida de com era la vida d’aquesta gent”.
Aquestes poblacions van viure ací fan uns 50.000 anys: “ens estem apuntant a una xicoteta finestra per a poder veure-ho, que és aquest jaciment”, diu el director.
Per a tot això, Carolina Mallol detalla que “es perfila un equip de treball especialitzat”, en el qual cadascun ajuda a conéixer diferents aspectes: “ens hem centrat en els focs perquè és el que més ens ix, però també apareixen objectes lítics, ossos que cal estudiar…”. Afig que “és un procés lent, perquè no són només les excavacions, cal portar-ho al laboratori, de #ací ixen tesis doctorals…cal connectar les dades entre si”.
La directora afirma que “el producte de tot aquest treball està començant a veure’s ara”, alguna cosa que del tant Mallol com Hernández es mostren molt “orgullosos”.
Apunta que el resultat del treball d’aquests anys és que “hem pogut establir de manera molt nova la diferència de temps que transcorre entre un foc i un altre, i delimitar-lo en dècades”. D’aquesta manera, i sobre la base de cada foc i les seues pròpies característiques obtenen informació sobre la vida dels neandertals en un moment concret, i l’espai que separa eixa forma de vida a una altra, depenent del temps de diferència de cada foguera.
Per a tot això es van alçant “fins llits que mesuren menys d’un centímetre” de sediment, per a estudiar, per separat i al detall, tot el que s’extrau. En aquest sentit, a més d’estudiants i experts en l’àmbit arqueològic, també hi ha alumnes de biologia en les excavacions que es dediquen a #llavar el sediment per a recuperar uns certs materials interessants, com poden ser, entre altres, ossos de microfauna.
La col·laboració d’experts és fonamental en aquestes excavacions, ja que aquest projecte compta també amb equips en diferents punts del món i nombroses universitats espanyoles que es dediquen a l’estudi de l’ADN fòssil dels animals, a la microarqueologia, a la datació, etc.
CANVIS EN L’ABRIC DEL PASTOR
D’altra banda, i prèviament al Salt, s’han dut a terme les excavacions en el Barranc del Cint, en el jaciment de l’Abric del Pastor. Cristo Hernández afirma que “és un jaciment molt agraït. Estem començant a excavar en una nova zona en la qual les dinàmiques sedimentàries i aportació de material semblen canviar. Des del punt de vista d’eines de pedra, hi ha algunes novetats que hem d’explorar i veure bé. Ha resultat realment interessant”.