Transformar el so per viatjar a altres llocs: Martí Guillem presenta ‘Trueno’
El valencià va organitzar una escolta del seu nou disc en vinil a l’IVAM CADA d’Alcoi amb un taller d’introducció a la síntesi modular
La música, com ocorre amb qualsevol art, té els seus recursos. Les possibilitats del que és digital són il·limitades, però és que amb els mitjans analògics ocorre el mateix. I, qui s’atreveix a explorar-les, obté un horitzó infinit de masses sonores que poden convertir-se per sonar com un desitge. Així naix el treball de Martí Guillem Ciscar, músic valencià, que va presentar ‘Trueno’, el seu primer disc en vinil, a l’IVAM CADA d’Alcoi el passat divendres 25 d’abril.
El Saló d’Actes del recinte va deixar de ser un espai expositiu de la mà del músic per passar a ser un escenari oníric. Allà, l’obscuritat ho engolia tot per tal que només fora la música la que emplenara l’ambient. Si el sentit de la vista s’inhibeix, el de l’oïda potencia la seua capacitat. I, per tant, el viatge és molt major.
Martí Guillem treballa el so d’una forma ben especial. Tot i que ha fet servir infinitat de recursos al llarg de la seua carrera, a “Trueno” ha volgut limitar-se per tal d’explorar-se i trobar una excusa per gravar, ja que assegura que és una “persona molt de directe”: “La història està en el fet que ha sigut un experiment, junt amb un amic meu, de fer tot el disc amb el sintetitzador modular”. Este aparell és un tipus de sintetitzador que es forma a partir de mòduls especialitzats separats. El músic els combina i amb ells deforma i treballa el so per aconseguir el que busca.
Martí Guillem explica que va anar a Madrid unes cinc vegades, tres dies per cada una. I ho va fer per tancar-se a la casa d’un amic, Oxo, que també és el productor del disc, i aprofitar el seu estudi per a gravar tot el llarg. “L’excusa és que fora amb el modular i en eixe espai-temps limitat compartit”, desenvolupa el de València. Així, tots els sons que han treballat s’han enregistrat en estes sessions i el disc no s’ha treballat fora del marc referencial que van establir.
A les seues presentacions, el músic fa tallers de síntesi modular per tal que la gent entenga com funciona esta tecnologia: “Agraïsc mogolló quan la gent és generosa amb mi a nivell de compartir coneixements i a mi em fa sentir bé veure com algú està gaudint i aprenent d’una cosa que jo li estic aportant”. Tot i això, en estos esdeveniments no toca en directe perquè treballa amb moltes capes i no podria fer sonar el disc igual en viu: “Una persona que fa una pel·lícula no la regrava cada vegada que la mostra”. “Jo no estic fent cançons, jo estic generant un espai-temps. […] La idea és que açò fora un viatge oníric suggerent i que cadascú s’ho emportara al seu terreny”, conclou. Així, l’artista agraeix les respostes de la gent que l’escolta, ja que cadascú li explica on els ha portat cada cançó.
Per això, Martí Guillem defineix la seua feina artística d’una manera una mica complexa: “El mateix so pot començar sent una guitarra i en la mateixa pista passar a ser una espècie de bombo i després una textura… Perquè el so muta”. Acaba explicant-ho com més “una massa que es transforma” que en sí “un so produït per un instrument”. “Se sembla més a una escultura sonora que a una cançó”, conclou el valencià.