Tot l’hospital s’implica de cara una possible donació d’òrgans

En el moment en el qual hi ha un possible donant d’òrgans, pràcticament tots els departaments i àrees de l’hospital Verge dels Lliris es posen en marxa perquè el procés siga una realitat.

Si bé és l’equip de coordinació de trasplantaments el que activa tot el procés, són molts els professionals sanitaris els implicats, segons indiquen els membres del citat grup: Pilar Garcés, María Jesús Díez, Andrea Moltó i José Ángel Muñoz.

I és que, comenten que hi ha possibles casos que poden començar a la porta d’Urgències “si arriba un pacient i compleix una sèrie de característiques”, ja que hi ha uns certs criteris a complir, igual que hi ha contraindicacions en unes certes malaltia, com les tumorals –amb algunes excepcions molt puntuals–.

TIPUS DE DONACIÓ
Així mateix, hi ha diferents tipus de donació. D’una banda, i el més freqüent fins ara és per mort encefàlica (cerebral), que pot deure’s a hemorràgies, accidents cerebrovasculars, etc. “Aquests casos a vegades es detecten en Urgències, llavors es contacta amb l’UCI perquè habitualment requereixen d’intubació, i en funció del progrés, es parla amb l’equip de coordinació de donacions”, detallen.

Per l’altre, i que està en alça en els últims anys, és la donació en ‘asistolia’ controlada (DAC), és a dir, que hi ha una mort circulatòria i es decideix limitar –perquè ho requereix el pacient o la malaltia– el tractament de suport vital.

Els membres del grup de coordinació assenyalen que alguns exemples són pacients amb insuficiència cardíaca terminal o amb malalties neurològiques o neurodegeneratives, en les quals en uns certs casos, els pacients “es quedaran amb lesions neurològiques irreversibles” o fins i tot en estat vegetatiu.

Sobre això, comenten que des de fa uns anys es percep un canvi en la percepció dels familiars sobre aquestes situacions, i opten per limitar el suport vital en lloc de prolongar-les en el temps.

La DAC és una modalitat que està augmentant en els últims anys –segons l’ONT, en 2022 va créixer un 38% respecte a l’any anterior– i que a més, contraresta la disminució de les morts encefàliques, una baixada que es deu, segons expliquen, al fet que hi ha menys accidents de trànsit –que derivaven en morts cerebrals i per tant, en possibles donacions d’òrgans– i que hi ha una millora en els tractaments de neurocrítics.

Així mateix, comenten que, a nivell global, “ja hi ha hagut –en DAC– de donació cardíaca en parada cardiorespiratòria, perquè es realitzen processos extracorporis que ho permeten”.

PROCEDIMENT A SEGUIR
L’equip de coordinació de trasplantaments de l’Hospital d’Alcoi assenyala que després de rebre el sí de la família s’activa un procediment en el qual participen nombrosos departaments i professionals, com a Urgències, l’UCI, cirurgians, anestesistes, laboratori, radiologia, oftalmologia, neurologia, etc.

A més, s’ha d’avisar a l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) la possible donació per a localitzar possibles receptors.

En primer lloc, es tenen en compte els casos de ‘Urgència zero’, que són pacients que tenen entre 24 i 48 hores de vida si no reben la donació.

En segon, es tenen en compte les necessitats existents en el territori de la Comunitat Valenciana, i finalment, es contemplen els casos d’altres comunitats autònomes.

De cara a la compatibilitat amb el possible receptor s’ha de realitzar una anàlisi i els cirurgians han de confirmar que l’òrgan és vàlid per al trasplantament.

En el cas d’alguns òrgans són els cirurgians del propi Verge dels Lliris els que realitzen les extraccions, mentre que uns altres, com el cor o el pulmó, venen d’altres hospitals.

L’Hospital d’Alcoi està acreditat per a l’extracció d’òrgans i teixits des de 1998 i d’ossos i teixits des de 2008.

Els trasplantaments sí que es realitzen íntegrament en altres hospitals, generalment de major envergadura.

Indicar que, depenent de l’òrgan, varia el temps que pot estar fora del cos, d’ací, la importància del seu manteniment –processe en el que s’extrau la sang i s’injecta un líquid especial per a mantindre’l– i de la rapidesa a l’hora de traslladar-lo.

Els òrgans més freqüents a l’hora de donar són renyons, còrnies i fetge.