Tot és molt complicat

Comissió informativa del govern d’Alcoi. Preguntem al regidor de cultura per què no estem inclosos al circuit de concerts Sonora de l’Institut Valencià de Cultura. Resposta: és molt complicat adequar la nostra programació a les demandes d’aquest circuit.
Reunió sobre pressupostos amb l’alcalde i la regidora d’Hisenda. Afirmem que ens serà complicat aprovar uns pressupostos si continua havent-hi prop d’un milió d’euros dels diners de les alcoianes i alcoians que és concedit a dit. Resposta: hem intentat canviar-ho però és molt complicat.
A la mateixa reunió amb la regidora d’Hisenda sobre l’ordenança de taxes municipals i preus públics. Les famílies monoparentals no són tingudes en compte, sí les nombroses. Si considerem que el seu risc de pobresa duplica el de la població en general, pensem que no s’està protegint a la població d’Alcoi de la vulnerabilitat. Resposta: no es pot fer. Però si hi ha ajuntaments que ho fan! Doncs no es pot fer.
Continuem a la mateixa reunió. Plantegem gravar als automòbils que tinguen majors emissions contaminants. No es pot fer, no es pot mesurar això. Però hi ha ajuntaments que ho fan, no ens inventem res del que proposem, no som tan creatius malauradament. No es pot fer. La DGT ens dóna mecanismes per a fer-ho. Hauríem de demanar documentació, no es pot fer.
I així tot, constantment, cansinament. No es pot fer. És molt complicat. No es pot fer. És molt difícil. No ho demaneu més.
I em pregunte quin benefici té això per a la nostra ciutat. Una ciutat que any rere any va perdent oportunitats d’oferir una vida digna i decent a tots i cadascun dels seus habitants. Una ciutat que ja no pot estirar més el mite del que va ser al passat per donar-li sentit al que és en el present. ¿On ens duu aquesta manera de treballar d’un govern que des de fa 9 anys està decidint per nosaltres, per les nostres vides i la vida dels nostres fills i filles? Si canviar les condicions de vida de la població d’Alcoi és tan complicat i només es limiten a sortejar els problemes per a que no els esguiten, mentre fan rodes de premsa o es lamenten amb auto-condescendència a les xarxes socials del seu dur treball, què fan ací?
12 regidors/es. 9 assessors/es. Centenars de treballadors/es públics. Més tota l’ajuda externa que necessiten i que paguem els alcoians i alcoianes, com per exemple un contracte amb un bufet d’advocats per a que els facen informes jurídics quan consideren necessari.
Potser pensen que per a nosaltres, les persones d’a peu, ens resulta senzill sobreviure al dia a dia. Pensen que no és complicat per als comerciants i empresaris alçar la persiana cada matí? Que no ho és per als joves encarar el seu futur en una situació dramàtica? O per als pares i mares cuidar dels seus fills/es quan la feina, cada vegada és més precària, deixa poc temps per a criar?
És desolador comprovar a cada reunió, a cada plenari, que els nostres governants no tenen ganes de canviar les coses per tal de millorar-les. Que confien poc en la seua capacitat per a fer que la realitat que habitem puga ser més amable. Que no es veuen capaços de convertir les coses complicades en fàcils o, quan menys, en reals. I pense que ja és hora que els ciutadans i ciutadanes d’aquesta ciutat els hi preguntem: per a què voleu estar al govern?