Toni Justicia: “L’afició ha de tornar a il·lusionar-se amb l’equip”

Segurament fa un any si li hagueren dit a Toni Justicia que l’estiu següent anava a ser el primer curs d’inici com a president del Deportivo hauria respost que es tractava d’una broma de mal gust perquè ningú, ni ell mateix, podia imaginar que poques setmanes després s’obriria un procés que desembocaria en l’obertura d’una nova etapa en l’entitat.
Després de mesos complicats, de moltes setmanes de caminar sobre terreny pantanós per l’herència rebuda, en plena ressaca després de la Nit de cap d’any més estranya per la pandèmia, el passat 1 de gener prenia oficialment possessió de la nau blanc-i-blava, erigint-se possiblement en el president més atípic de la història recent.
El nomenament d’aquest informàtic de professió va sorprendre els més puristes, estranyats per veure com un desconegut en els àmbits futbolístics de la ciutat passava a ocupar la butaca presidencial de la principal entitat esportiva de la ciutat amb l’únic aval, aqueix sí que guanyat a pols dins del món de la Festa, en el qual gaudeix d’un notable reconeixement per la seua àmplia trajectòria dins de la seua filà i en la pròpia Associació.
Conscient que es ficava en un jardí en el qual era tot un neòfit, ha evitat trepitjar els menys tolls possibles en l’aspecte esportiu, per a centrar-se en la comesa per al qual se li va requerir, que no era un altre que posar amb vista a nivell econòmic i institucional un club potes enlaire per la caòtica gestió dels últims temps.

–A punt d’iniciar la teua primera temporada completa com a president, quines sensacions tens després de mesos molt complicats en els quals la dificultat de la situació feia impossible desconnectar ni tan sols un dia per l’herència rebuda?
–Si d’alguna cosa puc sentir-me satisfet és de la resposta rebuda des de la primera vegada que vaig trepitjar el club. Tot han sigut atencions, començant pel Consell d’Administració, companys de junta, empleats, accionistes i els socis. De tots només tinc que bones paraules. Vaig arribar amb unes idees, algunes he pogut dur-les a terme, unes altres estan pendents d’execució. Van depositar en mi la confiança una sèrie de persones del club pensant que podia desenvolupar una labor com a gestor per a tractar de reconduir la situació. Encara que l’Alcoyano siga un equip de futbol, el seu funcionament ha de ser com el d’una empresa, amb un Consell d’Administració que decideix i uns empleats als quals rendir comptes Han sigut mesos d’intens treball amb molta gent implicada. S’han aconseguit coses que fa uns mesos es pensava que era impensable aconseguir. En altres qüestions caldrà esperar alguna cosa més. Quan arribes a un lloc no pots canviar el seu funcionament de la nit al dia .

–Què ha canviat des d’aquell 1 de gener quan es va oficialitzar el teu nomenament?
–Principalment que tinc més responsabilitats. Sóc conscient que ara hi ha un grup de gent que depén de mi, però a nivell de tracte personal continue sent el mateix i no he canviat en res. Des del primer dia em vaig centrar en la part institucional i econòmica. Vaig tindre clar que tota la qüestió esportiva estava en bones mans amb Josele González i Vicente Parras com a responsables d’aquesta parcel·la. Són professionals que tenen poc a demostrar. Lògicament si calia prendre alguna decisió, Josele González parlava amb mi, però tots dos han tingut carta blanca i la màxima confiança del Consell d’Administració.

–Posar en ordre una economia de guerra en la qual redreçar el rumb ha hagut de ser una labor quasi titànica haurà centrat tots els esforços des del primer dia?
–Em vaig trobar un club deixat de la mà de Déu, en el qual fins a trobar un paper o una factura era una tasca impossible. Hem avançat bastant i s’ha buscat regularitzar aquesta situació. Si algú sol·licita algun tipus de documentació, que no siga un problema com ha succeït amb la inscripció de l’equip en la Primera RFEF. Sé que hi ha hagut molta gent pendent i que s’ha impacientat perquè no entenia que passaren els dies sense que arribara la confirmació des de Federació. S’ha pogut solucionar, però no ha sigut fàcil per una qüestió més administrativa que econòmica. L’administració, i més en aquestes dates, funciona a un ritme i la Federació volia tindre tota la documentació en uns terminis que eren uns altres molt diferents. També ens ha passat alguna cosa semblant amb la inscripció en el Registre Mercantil, vam aportar bastant documentació però insuficient per a ells, la qual cosa ens ha obligat a haver de convocar una altra Junta d’Accionistes per a complir amb tota la documentació que ens demanen.

–Es fa difícil el dia a dia estar al capdavant d’una entitat amb un deute estimat en un milió d’euros?
–Seria molt complicat si tots els creditors no hagueren comprés la situació. El moment és el que és i des del primer dia es va tractar d’elaborar un pla de pagament viable. La resposta ha sigut increïble i tots han decidit continuar treballant per al club. Una altra qüestió important és que no es tracta d’un deute a curt termini i en alguns casos s’ha buscat negociar amb els creditors per a intentar allargar els pagaments.

–La falta de liquiditat ha provocat retards en el pagament de les mensualitats i algunes denúncies en AFE
–És cert que hem tingut algunes resolucions en contra d’AFE, però també és veritat que cap jugador pot dir que hem deixat de pagar-li. No volem que siga una cosa sistemàtica, estem treballant perquè el professional cobre quan li corresponga, però la situació era molt complicada i la nostra única eixida va ser tractar de ser el més transparents possibles. L’important és que al final estem al dia i qui ve a l’Alcoyano no el fa per diners i saben que és un bon aparador per a millorar les seues carreres.

–Amb quina il·lusió s’afronta la primera temporada com a president?
–Amb la màxima. Sobretot em sentiria feliç si al final de la temporada l’afició ha gaudit amb l’equip, independentment de la posició que ha ocupat en la taula. Per damunt de tot, vull que gaudsquen i, que la gent s’il·lusione una altra vegada amb el Deportivo. Si hi ha dos elements que ens diferencien respecte a la majoria de clubs de la categoria són l’afició i el Collao. Tots els jugadors que fitxen amb nosaltres, repeteixen el mateix: l’ambient del Collao. Molts han jugat en grans clubs però tots coincideixen que el públic del *Collao és únic. Aqueixa ha de ser la nostra basa enfront dels grans pressupostos de la categoria. Ara som una mica més d’un miler de socis i ens agradaria que prompte anàrem 1.500. Seria molt bonic. Venim d’on venim i seria molt il·lusionant veure el *Collao una altra vegada rugir amb el seu equip.

–Com veus la nova categoria de la qual l’Alcoià serà un dels clubs fundadors?
–Molt atractiva i interessant per a l’aficionat. Potser no arriba a ser com ens la van vendre al principi, però estic convençut que a qui li agrade el futbol gaudirà molt. Sobretot hem de ser nosaltres mateixos els que la fem atractiva i creguem en la nova categoria. En aquest primer any el més important serà la permanència. Serà molt complicat aconseguir-la, hi ha molts clubs que han invertit grans quantitats de diners mentre que nosaltres serem un dels pressupostos més baixos de la nova categoria.