Teresa Payá, una pionera de l’hoquei femení

Teresa Payá va nàixer jugadora d’hoquei. Els seus records d’infantesa es limiten a anar darrere d’una bola i pegar-li amb l’estic. Així des dels 3 anys. El problema va sobrevindre quan va haver de decidir entre deixar la seua gran passió o agafar les maletes i seguir la seua carrera com a jugadora d’hoquei a molts quilòmetres de casa. Fins llavors el seu creixement esportiu va ser al costat de xiquets de la seua edat en equips mixtos. Però la legislació esportiva espanyola no permet jugar a xiquets i xiquetes junts a determinada edat. Va ser quan no va dubtar a continuar avant veient que el seu futur passava per fer les maletes perquè a la Comunitat Valenciana no hi ha una lliga prou competitiva per a xiques. Amb 16 anys va decidir traslladar-se a Lleida per a jugar en el filial del Vilasana, que milita en categoria catalana, amb l’esperança d’algun dia ascendir al primer equip d’OK Lliga.
Li van bastar uns pocs partits per a fer el salt. Alhora que jugava en el filial, alguns dies era citada per a entrenar amb el Vilasana d’OK Lliga. Aquella temporada la va acabar com a jugadora de la màxima categoria de l’hoquei femení estatal. I així dues temporades més.
Aquell gest d’atreviment va obrir les portes al fet que més xiquetes de la nostra comarca volgueren seguir els seus mateixos passos. Teresa Payá, a més d’una dona de conviccions, es va convertir sense voler-ho en una pionera, almenys per a totes aquelles xiquetes del nostre entorn que com ella té l’hoquei com el seu esport. Aquella temporada va coincidir amb la murera Joana Quiles i més tard amb Laura Cantó, de Cocentaina. A la temporada següent, es van sumar Marta Cerrada i Júlia Castañer, que com ella van començar a jugar en el Patí Alcodiam.
Al final de la temporada 2020/21, una sèrie de problemes interns en el Vilaseca van portar al fet que es produïra una desbandada generalitzada en l’equip, inclòs el patrocinador, que va decidir donar suport a un nou projecte que s’estava gestant a pocs quilòmetres de Lleida, a Fraga, ja dins de la província d’Osca, l’equip de la qual estava en OK Plata.
Entre les jugadores del Vilaseca que van canviar d’aires estava Teresa Payá, que va acceptar l’oferta i va decidir baixar una categoria. La proposta incloïa un contracte professional, el primer que signava l’alcoiana com a jugadora d’hoquei. “No em donava per a viure però sí per a tindre uns estalvis”, assegura Teresa Payá que ni tan sols va haver de canviar de residència i va continuar vivint a Lleida, on cursa tercer d’Infermeria en la seua Universitat. “A penes hi ha una vintena de quilòmetres”, explica l’alcoiana, que ara té 20 anys.
La jugada no ha pogut eixir-li més redona a ella i les companyes que van decidir seguir els mateixos passos. El CP Fraga es va emportar el títol de l’OK Plata i la pròxima temporada tornarà a jugar en la màxima categoria de l’hoquei estatal. “Es tracta d’un projecte ambiciós i l’objectiu és aspirar a més”, va admetre. L’alcoiana, malgrat ser defensa, va acabar com la segona màxima golejadora de l’equip amb 27 dianes. Teresa Payá porta ja unes setmanes a Lleida perquè el seu equip està immers en la pretemporada. Reconeix que alguna cosa està canviant en l’hoquei femení: “Si l’hoquei és un esport minoritari, en el cas de la lliga femenina encara és més, però sembla que hi ha ganes de canviar les coses i que existisca un reconeixement al treball que fem. Per a mi va ser molt important poder signar el meu primer contracte, encara que seguim a anys llum dels xics”.