Teresa Payá assaboreix la glòria de la Champions

Què se sent en veure els somnis fer-se realitat? És una pregunta que bé podria dirigir-se a Teresa Payá Silvestre, campiona d’Europa d’hoquei patins femení. La jove que va emergir de la pedrera del P.A.S Alcoi, si bé encara no aconsegueix assimilar-ho al complet, certament confirma que “tot amb el seu degut esforç, arriba”. Teresa va alçar el trofeu de la Champions al costat del seu equip, el Club Patí Fraga el passat cap de setmana, després de véncer en el torn de penals al Vila Sana en el Palau dels Esports de Riazor.

Des del principi, la gran final es presentava com un desafiament tibant, tant pel que es tenia en joc, com per la rivalitat del Fraga amb el Vila Sana: “Durant aquests últims tres anys hem tingut molt pique amb eixe rival”, compte Teresa. A més, l’equip contrari estava compost per jugadores d’alt nivell, algunes fins i tot acabades de coronar campiones del món amb la selecció argentina, per la qual cosa eren conscients que seria difícil i llarg.

El Fraga va aconseguir avançar-se en la primera meitat amb un marcador de 1-0, però un descuit va permetre al conjunt rival igualar l’electrònic (1-1), la qual cosa va desembocar en una pròrroga i, finalment, en una sèrie de penals. “Crec que va ser un dels moments més tensos de la meua vida. Ho vaig passar realment malament. No sabia ni on mirar ni a qui resar. Estava molt nerviosa. Llancem deu penals cada equip, semblava que mai acabaria, però la nostra portera va parar l’últim i totes vam córrer cap a ella”, recorda l’alcoiana.

Tant la semifinal contra el HC Coruña com la final, van anar dues jornades plenes de nervis per a l’equip aragonés i, per descomptat, per a l’alcoiana, qui va viure la tensió des de la banqueta en la primera i des de la graderia en l’última, en quedar fora de la convocatòria. “Ho vaig viure des de fora i va ser molt difícil per a mi, estava molt nerviosa perquè no podia estar amb les meues companyes”, confessa. No obstant això, entre tot l’aldarull de nervis, la patinadora recorda especialment els últims moments: “Des de la segona part de la pròrroga fins que van acabar els penals vaig estar completament alterada. Els penals em van posar encara més nerviosa que el partit, perquè és com una loteria, qualsevol cosa pot passar. En el partit hi ha més factors que influeixen”.

I així, entre els nervis i sense veure-ho vindre, van conquistar la Champions. Tot això després de superar als equips participants en una de les competicions més exigents a nivell europeu en l’hoquei patines femení. “Ens enfrontem al Benfica en la fase de grups, el millor equip portugués, i van ser partits molt complicats. Per a nosaltres era la nostra primera vegada jugant aquesta competició i, per a moltes de nosaltres, també era la primera vegada que jugàvem en pistes estrangeres, i això afecta, perquè veus com es viu l’hoquei en altres països. Per exemple, en Benfica l’esport es viu amb molta passió, l’afició estreny molt, i aconseguim empatar (2-2), així que vam tornar a casa molt contentes”.

En la mateixa línia, també van tindre l’oportunitat de competir a Itàlia contra el Roller Matera (3-2). “Va ser un partit desastrós, vam perdre. Són partits complicats perquè no estem acostumades”, assimila la jove jugadora. Malgrat això, quatre equips espanyols van arribar a la Final Four, la qual cosa demostra l’alt nivell en comparació amb la resta d’Europa. “Espanya és on hi ha més qualitat en l’hoquei patines femení, especialment per la lliga. Si veus els resultats de la resta de les lligues, hi ha molta diferència de gols en els partits, i ací tots els equips són competitius i poden donar la sorpresa”, explica Payá.

Els conjunts espanyols van dominar la fase final de la Champions, que es va disputar a A Corunya, una cosa positiva ja que tots els equips van comptar amb l’avantatge de conéixer les pistes nacionals. “El mateix que va ser un punt a favor per a nosaltres, també ho va ser per als altres quatre equips espanyols que van arribar a la Final *Four. Totes estàvem contentes de jugar en una pista espanyola. A més, va ser més fàcil per a l’afició vindre a veure’ns”.

I eixe suport rebut, entre altres, és una cosa que Teresa mai oblidarà de tot el cap de setmana. “Aquests dies han sigut d’un altre planeta. El dissabte acabem de jugar tard, sopem, i va anar pràcticament impossible descansar, perquè l’endemà teníem el partit més important de les nostres vides. Va ser molt bonic viure tot això. Sí que és veritat que en el partit el vaig passar malament, perquè saps la importància que té, però és una experiència que mai se m’oblidarà”, assegura la jove.

Com totes les vivències, hi ha moments que despunten entre altres. I de tots ells, l’alcoiana ressalta, sens dubte, quan la portera del Fraga va parar l’últim penal. “Ací ens vam adonar que érem campiones, ens abracem amb tothom. Tots estaven contents i emocionats”. Guanyar la Champions, i fins i tot arribar a la final, és un somni que poques vegades havia pensat Teresa a complir, tal com compte, “del fort que és”.

Amb eixa adrenalina, l’alcoiana i el conjunt aragonés aterren de nou en la lliga regular, l’Ok Lliga Iberdrola. “És una xutada d’energia molt gran, però ens queden quatre partits més el play-off, que també serà complicat. Això ha servit per a dir que som un equip gran i que anem amb tot”, assegura.

El CP Fraga va nàixer a penes fa tres anys i, des de llavors, cada curs que ha passat ha aconseguit una fita històrica per al club: el títol de la lliga d’Ok Plata, disputar la Copa de la Reina i, ara, el títol de la Champions. Sens dubte, un club amb un present prometedor que mira cap a l’horitzó amb ambició. “Ens queden moltes coses per aconseguir, tant de bo guanyar una Copa de la Reina o la Supercopa. L’any que ve ens hem classificat per a la Intercontinental, que és com la Copa del Món, i això seria un somni guanyar-ho”, confessa l’alcoiana.

En l’àmbit més personal, Teresa té clar el seu enfocament: continuar creixent. “Em considere jove, no tinc ni 22 i vull continuar gaudint, perquè és el que porte fent tota la meua vida. És l’esport que més m’agrada, mentre puga compaginar-lo amb la meua vida personal, tiraré cap avant i millorar com a esportista i com a persona, perquè l’esport et dona uns valors molt importants”, conclou.