Tanquem espais o els fem servir?
Els parcs han de ser espais de convivència on la ciutadania puga gaudir del bon temps o refugiar-se davant les altes temperatures, especialment per a aquells que no tenen altres recursos disponibles. No obstant això, el xicotet teatre del parc del Viaducte, fins fa poc obert a tothom, ara està bloquejat per una tanca que impedix qualsevol ús legítim, una decisió del govern del PSOE i Compromís a petició de l’Associació Veïnal del Viaducte, que argumentava un mal ús de l’espai. Però és aquesta realment la millor solució? Ens hem preguntat quin és el guany d’aquesta acció? Es tracta d’una millora o d’una oportunitat perduda per donar vida a un espai públic?
És positiu que l’Ajuntament haja impulsat millores al parc. És d’agrair que es destinen recursos a aquesta conservació i que es treballe perquè els parcs siguen espais segurs i agradables per a tothom. És una demanda que fa anys que demanen totes les associacions veïnals de tots els barris. Però aquestes actuacions haurien de servir per a fer-los més accessibles i útils per a la ciutadania, no per a posar restriccions innecessàries.
El problema arriba quan aquestes intervencions inclouen mesures que, en lloc de millorar l’ús dels espais, el limiten. La instal·lació d’una nova tanca al voltant del teatret, lluny de fer-lo més segur, l’inutilitza completament. És comprensible que, si hi havia problemes de vandalisme o brutícia, el veïnat volguera una solució. No obstant això, tancar l’espai també priva d’ús aquelles persones que simplement el feien servir de manera respectuosa. Aquesta decisió suposa la pèrdua d’un espai públic funcional que podria haver servit per a incentivar activitats com actuacions, reunions o esdeveniments comunitaris. En lloc d’aprofitar aquest recurs, ara s’ha convertit en un espai mort i desaprofitat.
A més, la mesura no resol el problema de fons. Si realment hi havia un mal ús de l’espai, aquest simplement es desplaçarà a altres zones del parc. La tanca no és més que un pegat que no ataca l’arrel de la qüestió, transformant un espai de convivència en una zona tancada i sense funció. També cal considerar l’impacte visual i psicològic d’aquesta decisió: un espai tancat transmet una sensació d’abandonament i pot afectar la percepció de seguretat del parc. Quan es limita l’accés a una zona que hauria de ser d’ús comunitari, es corre el risc de fomentar l’exclusió social i de generar desigualtats en l’ús dels espais públics. Ara qui decidirà qui pot fer ús d’aquest espai? Amb quins criteris? I si es volen fer activitats, quin sentit té mantenir una barrera que exclou als espectadors?
En compte de tancar l’espai, caldria explorar alternatives més eficaces i justes. Per exemple, fomentar activitats comunitàries i culturals que donen vida a l’espai i en promoguen un ús respectuós. Potser el problema no és el mal ús, sinó la falta d’un pla per dinamitzar-lo. De fet, quantes activitats s’han organitzat en aquest teatre des que es va crear? La realitat és que mai s’ha definit clarament el seu ús, i ara, en comptes de buscar una solució constructiva, s’ha optat per la via més fàcil: clausurar-lo.
I és que un govern no pot executar qualsevol demanda ciutadana sense analitzar-ne les conseqüències. És responsabilitat dels polítics valorar si una mesura beneficia el conjunt de la ciutadania i explicar per què determinades propostes poden no ser les més adequades, en lloc d’aplicar-les sense més ni més. Perquè no és la primera vegada que aquest govern adopta una mesura similar, més associada a polítiques conservadores que progressistes. Al parc del barri de la Sang ja es van tancar espais per evitar usos indeguts, però això no va resoldre el problema de fons. De fet, en molts casos, aquestes zones acaben abandonades o convertides en punts insegurs, cosa que genera l’efecte contrari al desitjat. Al parc de la Zona Nord la pista de patinatge també ha sigut rodejada de tanques i s’ha impedit el seu ús de forma lliure. Tancar un espai públic pot semblar una solució ràpida quan se’n fa un ús inadequat, però no és necessàriament la correcta.
És això el que volem per als nostres parcs? La gestió dels espais públics ha de fomentar la convivència i l’activitat lliure, no la prohibició i l’exclusió. És moment de repensar què volem per als nostres espais urbans i com podem fer-los més vius i accessibles per a tothom.
Pablo González, coportaveu de l’assemblea de Guanyar Alcoi