Subrogada

Margaret Atwood ja imaginava la servitud reproductiva de tot un país, Gilead. Hui esta distopia ha arribat en forma de gestió subrogada, un eufemisme que converteix la maternitat en un negoci cruel, en un mercat tòxic de màrqueting que envaeix les xarxes. Com a prova no hi ha més que escriure a Google gestió subrogada. Les agències que actuen com a intermediaries es publiciten amb total impunitat. La regulació no fa més que impulsar una mercantilització del cos de les dones a escala mundial. A Rússia es paguen uns 50.000 dòlars, als Estats units uns 100.000.

Hi ha qui defensa la gestió subrogada com a un tracte comercial voluntari i altruista amb criteris ètics, però encara no s’ha fet públic el cas d’una dona de classe mitjana alta que haja donat el seu fill. Hi ha un clar cas de discriminació per pobresa, una forma d’esclavitud en la qual la integritat física de les dones es ven i es compra. Rics comprant a dones pobres. Dones i homes compren un fill amb contracte, però darrere sempre hi ha una mare gestant que signa uns documents on es compromet a donar el seu fill després del part sense cap interferència i que renuncia durant tot l’embaràs, fins i tot, al seu dret de confidencialitat mèdica. Cada embaràs, cada part, té riscos físics per a la gestant i té seqüeles psicològiques,

El mercat no pot marcar les regles de tot. Els menors i les mares, gestants no poden ser un instrument al servei dels desitjos d’altres persones. La llibertat individual acaba allà on comencen els drets d’altres persones i la mínima dignitat humana.