“Som cultura i naturalesa, i això és el que atraiem”

– Quin era el model turístic que hi havia fa 15 anys?
El model de governança anterior, es va basar en la promoció de grans esdeveniments a nivell regional i així ens va anar als valencians. Alcoi no va ser una excepció, i en matèria turística més si cap. Esdeveniments costosíssims i sense més retorn que els titulars del moment. Em referisc als viatges multitudinaris a Nova York i al Japó, a portar la cavalcada a FITUR, a constituir la Fundació “Ponts de Cultura”, deficitària des de l’inici de la seua marxa en bona part per la gestió. Aquesta fundació, integrada en part per capital privat d’empreses alcoianes va fracassar quasi als pocs anys de començar, però amb la política del PP de “patà avant”, no va ser fins al 2012, amb el PSOE en el govern quan es va dissoldre, no si abans haver de sufragar amb fons municipals el forat de més de 200.000 euros que arrossegava. Però d’això ja fa molt temps i eixe temps ha acabat donant-nos la raó.

– I el que està implantat en l’actualitat? Quins són els canvis més significatius que ha dut a terme la regidoria de Turisme per a arribar fins al model actual?
– El nostre model turístic no es va poder basar mai en accions d’elevat cost, perquè quan vam accedir al govern hi havia un forat en de prop d’11 milions. Això fa que s’aguditze l’enginy, i crec que, tirant la vista arrere, eixe ha sigut l’èxit del nostre model; treball, constància i planificació.

La racionalització dels fons, amb l’objectiu de desestacionalitzar la demanda principalment a l’abril, ens van portar a crear nous recursos turístics com: el cementeri municipal, el Casal del Nadal, la Fira Modernista. Fins i tot productes, com les rutes ‘Descobreix Alcoi’.

Lluny de grandiloqüents discursos i de prometre alguna cosa que la ciutat no podia oferir, em referisc a l’Alcoi Congressos del senyor Fernando Pastor, apostem per rutes culturals, per la promoció de la cultura i l’esport, el cicloturisme i el senderisme; creant un entorn ‘Alcoi Ciutat del Nadal’ amb elements propis, un segell i una ‘enramà’ pròpia. Apostem per la promoció planificada en mitjans de comunicació, i per les noves tecnologies que ens ofereixen noves lectures dels nostres recursos patrimonials.

– Què suposa aquest canvi en el model de gestió turística?
– El canvi de model gira entorn d’un objectiu, desestacionalitzar la demanda, crear oferta, i potenciar a un sector que és crucial per a altres sectors i ens aporta valor econòmic i reputacional.

Em referisc fonamentalment a l’oferta hotelera i a la restauració. Sent Alcoi una ciutat industrial, que a més ostenta la capitalitat de les comarques de l’interior per serveis, oferta hotelera i restauració, serveis aquests, que cobreixen també la demanda del turisme de negocis.

Tota eixa demanda era la que a principis del segle passat va fer que proliferaren els hotels a la nostra ciutat. Actualment, assistim a un canvi de paradigma a nivell productiu, la inclusió del sector tecnològic, la diversificació de sectors productius, la preocupació creixent per la sostenibilitat, ens obrin moltes possibilitats com a ciutat i també en el camp del turisme empresarial. Pensem en el parc tecnològic de Rodes, Aitex, les universitats. El model de treball en remot pren força, i el nostre destí, ofereix una qualitat de vida que hem de potenciar per a atraure talent i riquesa.

Potenciar la indústria, també és potenciar el turisme i obrir la ciutat a noves oportunitats. En aquest sentit la col·laboració públic-privada és fonamental. Pense que el repte que teníem per davant era demostrar la capacitat per a atraure turisme durant tot l’any. Només cal parar atenció a la taxa d’ocupació mitjana anual dels hotels urbans durant aquests anys, passant del 29% en 2011 al 63% en 2023. Destacant l’increment de l’oferta en apartaments turístics reglats que s’ha produït aquests últims anys, estem només a 10 punts de la mitjana anual de la Costa Blanca.

Per tant anem pel bon camí, continuem treballant perquè Alcoi tinga un sector turístic fort i que puga contribuir al progrés econòmic de la ciutat.

– Amb els canvis implementats, s’ha aconseguit desestacionalitzar el turisme a la nostra ciutat?
– És evident que sí, i molta “culpa” la té la potenciació del modernisme, la cultura, la naturalesa i els esdeveniments esportius. No obstant això, continuen existint pics de demanda coincidents principalment amb Festes de Moros i Cristians i la Trilogia Nadalenca. Pics d’altra banda en els quals no som capaços d’acollir tota la demanda ni en allotjament ni en restauració. Estem en un punt que Alcoi necessita créixer en oferta hotelera i restauració de qualitat, és un fet, i no sols de cara al turisme, la demanda interior en molts casos no està proveïda. L’activació de la iniciativa privada és crucial ja no sols per al creixement sinó per a la pròpia sostenibilitat a mitjà i llarg termini del sector, i la col·laboració pública per a fer-lo possible imprescindible.

– Des de fa un temps s’està incidint en el Patrimoni històric de la ciutat com un atractiu turístic. Aquesta aposta va en la línia del turisme sostenible i d’aprofitar els recursos que ja tenim a la ciutat. De quina forma s’ha apostat per eixe patrimoni?
– La nostra estratègia no part de crear un entorn per al turista. Alcoi no necessita decorats, ni artificis. Alcoi només ha d’agradar-se a si mateix per a agradar als altres, i en eixe agradar-se a si mateix, incloem la recuperació del nostre patrimoni. I en eixe agradar-se a si mateix celebrem les nostres Festes, el nostre Nadal, la nostra Setmana Modernista. I com ho fem per a nosaltres, posant el nostre cor en això, ens ix tan bé, tan autèntic que enamorem a tot el que ve. Eixa és la clau, agradar-se a un mateix per a agradar als altres. En turisme també funciona.

– Quins són els valors identitaris de la ciutat des del punt de vista turístic i del model actual?
– Alcoi s’identifica com una ciutat emprenedora i inconformista. Una tenacitat que es transmet i un orgull que es transforma en hospitalitat. Els alcoians presumim de ciutat no per a despertar enveges, sinó per a oferir tot el nostre als altres i que se senten com a casa.

– La cultura és una altra de les grans apostes, i un dels grans atractius. De quina forma s’ha treballat per a arribar fins al punt que el turisme cultural siga tan destacat a la ciutat? De quina forma repercuteix a la ciutat que això siga així?
– El nostre projecte com a govern sempre ha sigut la promoció de la cultura, com a sector tractor de riquesa a la ciutat, dada que avala el fet que supose un 3’3% del PIB Nacional.
Proporcionar un entorn de ciutat on la creativitat, la innovació i l’enginy troben el camí i confluïsquen en la generació de projectes i oportunitats. Exemples com: el Consell de Cultura, la plataforma BIVIA, la plataforma Industri-ART. La posada en marxa de l’IVAM-CADA.

Però també es treballa en col·laboració amb altres entitats com la Universitat d’Alacant, la Fundación Mutua Levante, l’EASDAlcoi, gràcies a les quals la ciutat disposa de major oferta en aquest sentit. Som cultura i naturalesa, i això és el que atraiem, turistes amb interés per la cultura i la natura, un segment amb un cert poder adquisitiu i sobretot respectuós amb l’entorn i les seues gents.

– A nivell polític, quina valoració realitzaria de l’actual gestió en l’àmbit turístic?
– És gratificant veure que la teua visió de les coses, el treball i esforç de l’equip i per descomptat l’entorn, estan confluint al fet que Alcoi siga reconegut com un exponent turístic de qualitat a la Comunitat Valenciana. I no sols em referisc al turisme, i les sinergies que mantenim amb altres sectors, sinó també a la predisposició de les entitats socioculturals respecte dels projectes que estem duent a terme des de la Regidoria de Turisme.

No obstant això, hem de tindre els peus en la terra i pensar en nous reptes. Ací no està permesa l’autocomplaença. El turisme d’interior a la nostra província està per descobrir. En eixe camí no l’estarem fent tan mal ja que som exemple per a molts pobles veïns als quals hauran de sumar-se en aquesta marxa. Perquè el turisme no entén de bogues administratives. “Els de muntanya”, així ens criden, compartim un entorn, cultural i natural que ens fa únics. Només cal cuidar-ho i aprofitar-ho.