“Som conscients que cal fer una renovació amb la condició d’il·lusionar a la gent”

Forma part de l’agrupació local del PSOE des de 2008. De família de “polítics activistes”, Lorena Zamorano va sentir eixa inquietud “des de xicoteta” i ara ha fet un pas avant després de presentar oficialment la seua candidatura a la Secretaria General del PSPV-PSOE d’Alcoi.

En cas que resultara triada, Lorena Zamorano es convertiria en la primera dona a ser la secretària general local.

– Per què decideix fer el pas i optar a liderar el partit a Alcoi?
– Això no ve de nou. Molts sabien que, si es donaven les condicions, perquè no anava a enfrontar-me a cap dels meus companys més pròxims, i quan s’obrira un procés, em feia il·lusió liderar el partit per dos motius. Un fonamental té a veure amb la meua història i amb la meua família, que ve de tradició de polítics activistes, això sí, del partit comunista. La política la tinc bastant interioritzada des de xicoteta. Un altre motiu és per la defensa de les idees socialistes, de les idees de classe, que crec que s’ha diluït un poc la diferència i hem pensat que podem arribar a ser, o que estem en les mateixes condicions que els que més tenen. A vegades defensem eixos mateixos discursos, oblidant-nos que nosaltres estem en un altre pla i hem de defensar el que ens interessa.

També perquè tinc el convenciment de tindre un equip darrere. Parles amb els teus amics i companys i et diuen que tires cap avant perquè ells estan.

– El resultat de les eleccions locals anteriors van influir?
– Vam perdre molts vots i eixa anàlisi de per què i com millorar-lo l’havíem de fer i ho vam fer. La decisió d’ara va més enllà del propi govern. És una decisió personal de fer un pas avant. De qualsevol altra manera també ho hauria fet, i ara té més sentit encara renovar idees i que isquen des del propi partit.

És cert que són molts anys i hi ha un desgast, un desgast que qualsevol altre partit tindria perquè governar tants anys desgasta, els projectes i a les persones, i tot cal renovar-lo. Així ho ha entés també el propi alcalde i el secretari, Jordi Martínez, de fer un pas arrere, i per això estic jo ací.

Tots som conscients que cal fer una renovació amb la condició de tornar a il·lusionar a la gent.

També és un poc donar exemple del que reivindiquem. Les dones sempre parlem que socialment estem excloses, que tenim sostres de cristall, i per tant, quan es dona l’oportunitat de fer un pas avant crec que hem de ser valentes i fer-ho, i donar exemple perquè moltes altres, en la situació que estiguen, facen el pas d’involucrar-se en la direcció de les coses.

Pense que les dones tenim una altra sensibilitat i una altra manera de veure les coses, i d’afrontar-les. No dic, ni molt menys, que els homes ho afronten malament, si no de distinta manera.

A nivell mundial crec que fa falta relaxar molt el discurs i baixar un poc la testosterona, buscant punts de trobada i considere que les dones estem més predisposades a eixe diàleg, i ara més que mai fa falta eixa mirada femenina i feminista.

– El projecte que planteja està format per diversos punts.
– Ho hem basat en quatre. Un i fonamental és l’equip, el fet de no presentar la meua candidatura de manera individual. És una candidatura formada per molta gent que pensem que el partit ha d’obrir-se a la ciutadania, que ha de ser integrador de totes les sensibilitats que hi ha dins i tenim una labor essencial d’ací a les eleccions, que és l’escolta activa de la societat alcoiana, i també el poder fer que la seu siga la casa de tots, no sols dels socialistes.

– Ha parlat del paper de les dones, com s’extrapola això a la seua candidatura?
– A incrementar la presència de dones en l’agrupació, perquè són minoritàries. Ens hem proposat, no sols que hi haja més dones que homes en l’executiva mostrant eixa discriminació positiva, si no també obrir un poc i fer una cerca activa en la societat de dones valentes de tots els estaments que vulguen fer el pas, que tinguen inquietuds per canviar la realitat i que vegen en la nostra agrupació, en les sigles socialistes, l’opció de fer eixa lluita.

Això va unit a la necessitat d’involucrar a la gent jove, que sé que és una cosa molt complicada, perquè amb eixa edat, estan en altres assumptes, i crec que també és una cosa natural. Però pot haver-hi gent amb inquietuds polítiques, com jo la vaig tindre des de xicoteta, i per tant, hem de fer-los veure que la política està i abasta tota la nostra vida i àmbits, però els discursos tradicionals no els arriben.

El que els està arribant són discursos de fa 50 o 60 anys, i eixe és la por.

– I el discurs de l’esquerra?
– Les esquerres no estem arribant i hi ha altres corrents que sí que ho estan fent, altres corrents que impliquen també fer-los veure una vida fàcil que no és la real, una vida despreocupada, que ho pots aconseguir tot. Tot es pot aconseguir però amb molt d’esforç. La gestió eixa de l’esforç i del sacrifici a una certa edat costa d’entendre, i qui t’embene això et guanya, però la realitat és una altra.

Crec que hem de canviar les formes de comunicació i hem d’intentar arribar a eixa gent i ajudar-los a ser el que volen ser.

– Quin és l’últim aspecte?
– Que tots els que estem som molt importants, no sobra ningú, ni sobrem ara ni crec que en el passat hagueren sobrat.

Aquests processos en els partits creen fractures, que crec que no haurien de crear-se. Considere que haurien de portar-se prou bé, lleial i elegant, com perquè eixes fractures no es feren, però s’han creat en el passat i han deixat a gent valuosa en el camí que a mi agradaria recuperar perquè eixa gent és igual de socialista que jo, cree en els valors socialistes igual que jo i té un bagatge d’història del partit molt gran que pense que cal recuperar.

– La seua és la segona candidatura que es coneix per al càrrec al costat de la de Manolo Gomicia. Què pot dir sobre ell i la seua proposta?
– Hi ha molt bona relació, hem sigut companys molts anys a l’Ajuntament i mútuament ens tenim un afecte molt gran, som amics, i l’estem portant amb la naturalitat que comporta un procés democràtic.

Crec que el sentiment el compartim, els dos som socialistes i els dos volem el millor. Els ideals socialistes són compartits, i crec que la diferència resideix en les formes, cadascun ho planteja d’una manera, però la finalitat i els objectius són compartits.