Sòl, sòl, sòl industrial

Sòl, sòl, sòl industrial. És la lletra de la cançó que organitzacions empresarials i grups polítics repeteixen cada cert temps. He de reconèixer que té una melodia que s’enganxa fàcil, d’eixes que no costa gens començar a cantar. És com aquelles cançons que escoltes a la radio, a les botigues, mentre prens un cafè… i sense voler la cantes tu també, quasi sense adonar-te’n. Sense adonar-te’n perquè potser si te n’adonares veuries que la rima és massa facilona o que la seua lletra no té cap sentit.

En aquestes últimes setmanes hem tornat tots a Alcoi a entonar el mateix tema. Sòl, sòl, sòl industrial cantava l’empresariat. Sòl, sòl, sòl industrial entonaven els periòdics locals. Sòl, sòl, sòl industrial clamaven els partits polítics. I així hem passat un parell de setmanes. I ja està. Fins la propera. Però dia que passa no torna. I per això, abans que tornem a passar els dies cantant, crec que estaria bé plantejar unes qüestions que acompanyen a la cançoneta:

1- Són més de 20 anys que cantem la mateixa cançó. I ens ajuda a passar els dies, omplir pàgines de periòdics i a que els polítics s’autoproclamen com a salvadors del poble. Però ja fa 21 anys que tenim un estudi fet sobre el sòl industrial que és factible a la ciutat. I la única cosa que ha canviat en estos anys és que podem comptar amb moltes més naus industrials buides perquè les fàbriques i empreses que les ocupaven han desaparegut.

2- Quants llocs de treball es crearan amb eixe hipotètic sòl industrial? Quines seran les seues condicions de treball? A Alcoi sabem massa bé que la indústria també es pot fonamentar en treball barat (és a dir, amb pocs drets). I competir així és sempre perdre.

3- A quin preu podrà aconseguir-se eixe sòl? A un preu competitiu? Podrem ofertar sòl en millors condicions que Ibi, Castalla, Onil, Agullent, Albaida o fins i tot Muro i Cocentaina, que encara tenen metres per desenvolupar (i si no ho fan segurament, dic jo, serà per falta de demanda). Per cert: a algú se li ha acudit fer un estudi d’eixa suposada demanda de sòl?

4- Quins serveis oferiran a eixes hipotètiques empreses (i als seus treballadors) que vindran en tindre eixe ansiat sòl industrial? No tenim serveis a les famílies. No tenim política cultural seriosa. El nostre hospital clama per inversions reals.

5- Estem en una crisi energètica i climàtica. El petroli ja s’ha acabat, ha pujat el seu preu i encara pujarà més. I no tenim tren. En la defensa del tren només tenim la perseverança de la societat civil alcoiana, abandonada per la majoria dels partits polítics. Per a què volem sòl industrial si no sabem com es mouran els treballadors ni tampoc com transportarem les mercaderies?

Cert és que són qüestions que no caben en una cançó. I que sempre és més divertit cantar per cantar, ballar amb despreocupació. Cert és també que els èxits no duren cent anys, perquè hi ha gent molt bona fent bones cançons. Alcoi durant anys va ser qui feia les cançons més boniques i marcava tendència. Però això va ser fa dècades. Ara ja no ho som. Sagunt, Ibi, Paterna… tenen melodies que sonen millor. I nosaltres ens dediquem a entonar vells èxits, a deixar-nos acaronar per la nostàlgia. I crec que podem sobreviure amb eixos vells èxits. Una altra cosa és si volem viure o sobreviure. I si volem construir una ciutat amb veu pròpia, on la creació de llocs de treball de qualitat basats en allò que se’ns dona bé (la cultura, l’atenció al benestar de les persones, la innovació…) s’acompanye d’una ciutat on es visca bé, que siga el millor lloc on ser vell, on criar, on formar-te (i divertir-te) si eres jove.

Però això només ho farem si deixem de cantar les mateixes cançons.

SANDRA OBIOL. Portaveu i regidora de Guanyar Alcoi