Sobre l’estat de la igualtat en la Festa. FONÈVOL

Hem expressat en unes quantes ocasions la nostra satisfacció pels canvis que estem vivint pel que fa a la presència de dones en diferents àmbits fester. Volem també constatar la realitat i no deixar-nos portar per triomfalismes. Aquesta setmana explicarem la nostra opinió sobre diferents temes que s’han plantejat en els últims temps.

El passat any 2015 molta gent, de manera interessada o no, va comentar que havia eixit al carrer la primera esquadra femenina. Ací, en Alcoi, quan algú diu “enguany em toca esquadra” està referint-se a que participarà en l’Entrada. Sense menysprear la fita que van assolir les dones de la primera Diana i el goig de contemplar les que porten temps participant en la segona, el que van fer no era una esquadra. No sabem si algun dia ho aconseguiran, la cosa no pinta bé, segur que els festers immobilistes pensen en algun estratagema per a que quan siga una dona la primera en la roda tampoc puguen fer l’esquadra. Una que va estar, la van enviar a la cua sense plantejar-se si això la perjudicava o no, sense pensar si els costums de la filà s’han de canviar (en eixa filà si no fas esquadra passes a la cua, els dóna igual si no la fas perquè no vols o perquè no et deixen).

És d’agrair com han abordat el tema en la filà Vascos: van instaurar quotes familiars i van convidar públicament les dones a incorporar-se amb tots els drets. En 2003 nosaltres vam proposar que s’instauraren quotes familiars. Però, que haja filaes treballant per la integració no ha d’amagar el fet que hi ha 17 filaes que no tenen ni una dona de ple dret. A més hi ha unes 70 dones i uns 6.000 hòmens, no és precisament el que es diu paritat.

Queda molt per fer.