Serà la definitiva?

Sembla –de moment només sembla– que la reforma i ampliació de l’Andreu Sempere està més prop de ser una realitat. Dic que ara com ara només sembla que això siga així, perquè els tràmits de l’administració pública, tenen la seua aquell, i ho deixe ací, perquè per a explicar-ho al detall necessitaria almenys una doble pàgina, i això sense conéixer tots els secrets.

Fins al moment exacte en el qual comencen les obres encara poden passar moltes coses, encara que no cridem a la ‘mala sort’, i confiem que hi haja empreses interessades una vegada que s’han actualitzat els preus, que no hi haja al·legacions i que tot puga seguir avant amb una normalitat, cada vegada més anormal en el sistema.

Amb la recent notícia de traure a concurs la licitació el projecte, una de les meues amigues, amb la qual vaig compartir institut durant sis anys, l’Andreu Sempere, tornava a expressar les seues preguntes i dubtes, i és que, ja en eixe moment, més o menys entre el 2003 i el 2010 –època en la qual estudiem allí–, ja es parlava sobre la necessària reforma d’aquest centre, que pràcticament dues dècades després #ací segueix, molt necessària i a l’espera –encara que més a prop–.

En aquest cas és cert que hi ha hagut nombrosos imprevistos una vegada que s’ha comptat amb pressupost i projecte per a dur a terme, amb les repercussions de la Covid per mitjà i també noves peticions per a afegir al projecte, entre altres assumptes, que han fet que tot s’haja anat retardant encara més, però molts continuem preguntant-nos què va passar en eixos anys en què es feia al·lusió a la necessitat de reforma però que, jo recorde, no es disposava de pressupost, un pressupost que ara ascendeix a més de 8 milions d’euros i amb el qual espere, de veritat, que propicie que aquesta siga la definitiva per a l’Andreu Sempere.