Sense salut mental no hi ha salut
El passat dia 10 d’octubre vam commemorar la celebració del dia mundial per la salut mental, un bon moment per a reflexionar sobre la necessitat i importància de poder comptar amb eines que ens ajuden a enfrontar la vida, de professionals i un sistema públic de salut accessible i de qualitat que promoga i garantisca el benestar psicològic, fent efectius els drets i les oportunitats que ajuden les persones a desenvolupar tant de manera individual com col·lectiva un projecte de vida i en definitiva a construir una societat més inclusiva i igualitària.
I és que una de les coses que s’han evidenciat durant la pandèmia de la COVID-19 és precisament la fragilitat del sistema sanitari i la falta d’inversió i recursos per a abordar la intervenció i prevenció en salut mental. Segons l’últim informe sobre salut mental mundial de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) les taxes de depressió i ansietat van augmentar un 25% durant el primer any sumant-se als 1000 milions de persones en el món que pateixen algun trastorn mental. A aquest efecte se’ls suma un context marcat per les recessions econòmiques i la polarització social, constituint, per tant, un nou repte global del segle XXI.
Aquesta qüestió ha de ser prioritària en les agendes governamentals, a Espanya, dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència es va impulsar la nova Estratègia de salut mental 2022-2026 amb un pla d’acció en salut mental. Gràcies a aquests recursos europeus, des de l’àmbit local, ens hem pogut acollir a diferents programes que han ajudat a enfortir els recursos en salut mental i a millorar la qualitat de vida dels alcoians i alcoianes, exemple d’això és el programa SASEM (Servei d’Atenció i Seguiment per a persones amb problemes de Salut Mental Greu) on només l’any passat van atendre 100 persones a més del treball i acompanyament a la persona, també s’incideix en la família i l’entorn a través de diverses accions que pretenen fomentar l’autonomia personal i la desinstitucionalització psiquiàtrica.
A més d’aquests programes finançats per altres administracions, el mateix Ajuntament, veient la creixent necessitat, ha anat evolucionant en la seua estructura departamental i hem anat apostant per incorporar a la seua plantilla de personal, més figures professionals per a la intervenció i prevenció de malalties i trastorns mentals, com és el cas dels Equips d’Intervenció Psicosocial de les tres Zones Bàsiques d’Atenció Primària de serveis socials, equips els quals representen la pedra angular que detecta i introdueix en el circuit assistencial a totes les persones amb alguna mena de vulnerabilitat i concretament s’han atés aquest any 94 casos de persones amb trastorns mentals diagnosticats, sent els més comuns l’esquizofrènia, Trastorn Bipolar, Trastorn Límit de la Personalitat i Depressió Major. A més dels equips de les zones bàsiques també hem apostat per incorporar equips molt especialitzats per a abordar situacions i col·lectius concrets, i m’estic referint a l’EIIA (Equip específic d’Intervenció amb Infància i Adolescència) on s’intervé amb menors de 18 anys i es troben en una situació de vulnerabilitat, risc o en molts casos en desemparament, o també l’APSI (Assessoria Psicològica) que oferim des de l’àrea de joventut per a casos de trastorns emocionals més lleus o la UPCCA (Unitat de Prevenció Comunitària de Conductes Addictives) on actualment s’està assistint psicològicament a 8 joves amb diferents tipus d’addiccions i les seues respectives famílies.
A més d’aquests recursos que oferim des de l’administració, hi ha uns altres que sorgeixen del teixit associatiu, del vessant social i que amb els seus equips de professionals i voluntariat, treballen d’una manera o una altra en la promoció de la salut mental, reforçant en gran manera la labor de les administracions, oferint el seu temps, el seu afecte i les seues ganes de lluitar i treballar per millorar les condicions de vida i els drets de diferents col·lectius.
I després d’enumerar part de l’entramat públic i associatiu, es constata una realitat que mostra l’augment i diversitat de casos relacionats amb la salut mental i el treball que es fa malgrat la falta de recursos. Segons La Confederació de Salut Mental a Espanya, el 12,5% dels problemes de salut està representat pels trastorns mentals, superant les xifres d’altres malalties com el càncer i problemes cardiovasculars i a Espanya més d’1 milió de persones té algun trastorn mental greu. Les administracions públiques hem d’apostar per uns recursos planificats, amb personal qualificat suficient per a poder oferir un servei integral centrat en la persona, en la humanització dels tractaments, a fomentar la participació de les persones amb malalties mentals en els teus tractaments i en la presa de decisions, per a disposar d’entorns segurs i sensibilitzar a la població contra l’estigma.
Com a societat també seria interessant reflexionar per què malgrat disposar de major informació, accés als recursos i garanties socials, continuen creixent els problemes de salut mental.
Per a finalitzar, insistisc, a dir que la Salut Mental ha de ser prioritària per a totes les administracions, per a nosaltres, el Govern Local és primordial. És necessari que continue havent-hi i no es retallen les inversions en un sistema públic de salut accessible i de qualitat que promoga i garantisca el benestar psicològic de la ciutadania.
AROA MIRA. Regidora de Polítiques Inclusives a Alcoi