Senegal coneix a Tirisiti gràcies al ball malinke

Espanya ha estat representada en el Festival de Folklore de Louga (el Senegal) gràcies a la participació de l’Associació de Dansa Africana d’Alacant, de la qual és professora l’alcoiana Monse Francés, que a més, també treballa en el Betlem de Tirisiti des de fa diversos anys.

El fet d’acudir a participar en aquest esdeveniment, va nàixer com una idea per part d’un dels percussionistes de l’Associació, que Francés “pensava que no s’anava a materialitzar”, però que no obstant això, la va portar entre desembre i gener a estar un mes per terres africanes.

A més de la intenció de gaudir i aprendre, la polifacètica alcoiana, que també elabora artesania amb el protagonisme d’Àfrica, toca la gaita, fa percussió i teatre de carrer, pretenia ser el llaç d’unió de Tirisiti amb el Senegal.

Fins allí, es va emportar un cap de Tirisiti elaborada en una espècie de tela, que apareix en diverses instantànies d’alguns dels moments viscuts durant l’experiència a la qual va acudir un grup de 17 persones.

Francés, que imparteix classes de dansa africana tant a Alacant com a Alcoi, a més va tindre l’oportunitat d’explicar-los a algunes de les persones amb les quals va passar més temps durant aquest viatge qui és Tirisiti i el seu estret vincle amb Alcoi.

EXPERIÈNCIA POSITIVA
Monse Francés conta que l’experiència de participar en el Festival de Folkore esperava que “anara bona, però ha sigut millor” i que tot el grup, compost per persones de diferents llocs, des d’Alcoi o Alacant, fins d’Anglaterra, Grècia i Bèlgica, “ha tornat molt content”. El caràcter internacional va estar present en aquest esdeveniment, ja que van acudir grups d’Itàlia, Mali, Xile i del Senegal.

Durant l’estada al Senegal, l’Associació també va participar en un festival en el Llac Rosa, organitzat per uns senegalesos que resideixen a Itàlia, i que mitjançant els fons recaptats estan construint una escola d’informàtica.

Els membres del grup de Dansa Africana d’Alacant van visitar diversos llocs del Senegal. “No ha sigut només un viatge d’estudis, hem conviscut amb gent d’allí”.
Tant, que les persones que van viatjar des d’ací van comptar amb un grup de 10 senegalesos i senegaleses per a l’estada, la preparació de menjars, etc, amb les quals van aconseguir mantindre una estreta relació, ja que en quasi totes les eixides realitzades anaven tots junts, aconseguint que tots feren turisme.

A més, Francés detalla que l’habitual en aquesta mena d’estades, és que els propis senegalesos s’adapten a les persones que acudeixen allí, per exemple, en la manera de menjar. “Hem menjat a l’africana, posen plats grans i ens asseiem tots al voltant de la taula”, al contrari que ací que mengem en plats individuals.
“Ens han acollit molt bé, allí són molt hospitalaris”. Mostra d’això és l’anècdota que conta la professora de ball malinke. “Si són 20 per a menjar fan menjar per a 25, és habitual que aparega algú per les cases”.

CONNEXIÓ AMB ÀFRICA
Per a Francés no era el primer viatge a Àfrica, ha visitat diversos països, fins i tot ha passat temporades de sis mesos en algun d’ells, de fet, assegura que el que ha aprés respecte al ball ha sigut en aquests viatges i també de manera autodidacta, i que la seua intenció, és continuar formant-se, per això, el dia 19 d’aquest mes es va a Guinea a passar 15 dies per a continuar aprofundint en el ball malinke que és originari de Guinea Conakry.