“Sempre pense que el viatge d’arribar fins ací ha valgut la pena”

Diego García potser no té el cartell mediàtic d’altres padrins que va tindre la Gala dels Premis de l’Esport en edicions anteriors, però el madrileny, finalista olímpic a Tòquio, on va acabar sisé en 20 km marxa, es va guanyar ràpidament la simpatia del públic que va omplir la Sala Àgora. Quatre joves atletes de l’Escola del Club Atletisme Alcoi –Aida, Sara, Alejandra i Aina– van exercir d’entrevistadores amb preguntes sobre la vida i la trajectòria del marxador madrileny, que a més d’atleta d’elit ha estudiat deu anys de música i toca el trombó. “La clau està a preparar-se per a totes les situacions i tractar de minimitzar els problemes que puguen sorgir”. Diàriament realitza entrenaments específics de 20 quilòmetres i que setmanalment aqueixa xifra supera àmpliament el centenar, segons la fase de la temporada en la qual es trobe. “Al final trobes temps per a tot. L’important és quedar-te amb el bo i gaudir del que fas, que al cap i a la fi és el que t’agrada. En el meu cas em permet viatjar molt, que m’encanta, i conéixer a gent nova”.

Va recordar el seu pitjor glop com a esportista, va anar preparant els Jocs de Río 2016, on es va quedar a un lloc de classificar-se després de fer marca personal. “Tens la temptació de deixar-ho o segueixes avant. Vaig decidir el segon i l’any passat vaig poder gaudir d’unes Olimpíades. Em vaig recolzar en la meua família, que va ser fonamental per a continuar intentant-ho. Sempre pense que el viatge d’arribar fins ací ha valgut la pena, malgrat les dificultats”