Se li ennuega la bola parada

Res nou en l’horitzó de l’Alcodiam. Els de Sergi Punset van tornar a estavellar-se contra la seua pròpia ineficàcia davant el gol. Als seus rivals els val amb poc, fins i tot amb molt poc, per a marxar-se en el marcador, mentre que els blaugranes segueixen ‘estraviados’ a bola parada, una pesada llosa amb la qual vénen carregant partit sí i partit també.

La visita a Lleida no va ser una excepció. Quan més es demandava fermesa davant de la porteria rival, a l’equip se li van afluixar les cames i li va tremolar el pols. L’Alcodiam va fer moltes coses bé, però també bastants mal i la balança va acabar per decantar-se en contra seua.

Només que els de Sergi Punset s’hagueren mostrat més precisos en dues accions claus, no sé si ara estaríem parlant d’un empat o una victòria de l’Alcodiam, perquè el Lleida és molt Lleida, però segur que el partit no s’haguera decantat per aqueixos quatre gols de diferència.

Després d’un primer temps en el qual els locals pràcticament van eixir a gol per acostament a la porteria rival, saldat amb un 4-1 –l’exblaugrana Maxi Oruste va fallar un directe amb 2-1 en el marcador–, la segona part va començar amb altres ànims per a l’Alcodiam.

Als dos minuts, Carlos Pérez va posar el 4-2, un gol que va precedir a dues accions que van poder canviar el guió de la trobada, però ni Renato Castanheira va estar massa fi a l’hora de llançar el directe, ni tampoc Agustín Domínguez va encertar a batre a Lluís Tomàs en el llançament d’un penal.

D’un possible 4-4 es va passar al 5-2 en la següent acció d’atac dels locals. Un gol que va fer molt de mal en les files de l’Alcodiam, que va poder encaixar un sisé tant a continuació, però Roberto Di Benedetto va fallar el directe. Va ser a set del final quan Maxi Oruste va fer pujar el 6-2 definitiu, tenint el Lleida l’oportunitat de fer el seté, però Andreu Tomàs no va aconseguir marcar de penal. L’Alcodiam ja no torna a jugar fins al dimarts 12, a casa contra el Reus.

Foto: Partit de l’Alcodiam-Lleida. Arxiu