Reunió sobre els avanços del projecte de drons per a serveis hospitalaris
Aquesta innovadora iniciativa implica nombrosos sectors, i per a ella, es plantegen tècniques de visió i Intel·ligència Artificial per a enlairaments i aterratges segurs
El Parc Tecnològic de Rodes ha albergat aquest mes de desembre una trobada sobre el projecte d’implantació de drons per a serveis hospitalaris i atenció d’emergències.
A aquesta cita han acudit representants de nombrosos sectors implicats, com per exemple, cossos de policia, bombers, protecció civil, així com de la UPV i la UA. Els resultats de les primeres anàlisis també es traslladaran a la Guàrdia Civil, Exèrcit i hospital Verge dels Lliris, que no van poder assistir a aquesta reunió.
Aquesta trobada ha servit per a explicar els avanços realitzats i el cronograma d’actuacions. A més, s’han posat en comú les primeres anàlisis del projecte i els casos d’ús proposats duts a terme per la Universitat Politècnica de València. En concret, Israel Quintanilla i Joan Cervera (UPV) han sigut els encarregats de desgranar els primers resultats de les proves d’aquest projecte, centrat en entorns orogràfics complexos però escalable a altres regions i entorns, així com ampliable a diversos casos d’ús.
Cal recordar que aquesta iniciativa sorgeix de la col·laboració amb entitats com la Universitat d’Alacant i la Universitat Politècnica de València, a través dels convenis del Sandbox Urbà d’Alcoi, on es realitzaran altres accions relacionades amb les aeronaus no tripulades i la seua tripulació, i que compta amb una subvenció de l’Agència Valenciana d’Innovació-IVACE+I per a cobrir el 70% del projecte, valorat en 150.000 euros.
OBJECTIU PROJECTE
Tal com s’ha publicat amb anterioritat, a través d’aquest projecte es podrien traslladar amb drons desfibril·ladors externs automàtics; la comunicació i atenció sanitària a distància; subministrament de material sanitari, tant en zones rurals de difícil accés com en situacions d’emergència; a més d’aplicar-ho per a la cerca i rescat, comunicació amb persones accidentes o control i vigilància en entorns naturals.
Prèviament a tot això, es requereixen diversos estudis com per exemple rutes logístiques, coordinació amb autoritats, proves de vol, etc.
A més, per a aconseguir enlairaments i aterratges segurs i fins i tot autònoms, es treballarà amb tècniques de visió i Intel·ligència Artificial, estudiant i identificant les zones segures d’aterratge, així com desenvolupant un programari integrat.
A nivell de regulació, també serà necessari realitzar una anàlisi de compliment normatiu, en particular sobre Intel·ligència Artificial.