Rellotger, un ofici de bressol que escolta els últims ‘tictacs’

“És una professió que s’ensenya de generació a generació”. Així parla sobre ser rellotger Vicente Botella Blanquer, el segon de la seua família a dedicar-se a això, després del seu pare, també Vicente (Botella Miralles), i abans que ho fera el seu fill, Jorge.

Jorge es defineix com a “rellotger de bressol”. Va prendre fa ja tres anys el relleu del seu pare en la rellotgeria Tecniquartz, al carrer Sant Nicolau, en la qual cada dia aplica tot el que va aprendre de xiquet del seu avi sobre aquest ofici. “Vaig començar com el meu pare, de xiquet. M’agradava trastejar. Quan acabava el col·legi venia ací. El meu avi em va ensenyar. Ell feia l’antic, el mecànic, que se li dona corda, i jo vaig seguir amb això, mentre que el meu pare es va decantar més pel modern, el quars, que és la pila”, assenyala Jorge Botella. No obstant això, ara ja fa “de tot” ja que el seu pare es va jubilar fa uns cinc anys –fins que va entrar Jorge, va ser la seua mare la que va estar al capdavant de la rellotgeria, que també va portar en el seu moment una altra rellotgeria que tenien al carrer Isabel la Catòlica–.

Vicente relata la història de com va començar el seu pare, i per tant, la família Botella en aquesta professió: “primer va treballar en la rellotgeria-òptica Jordá. A principis dels anys 60 es va muntar la seua pròpia Rellotgeria Botella en Sant Nicolau, 81”, que és on ara està el passatge.

D’eixos inicis encara conserven fornitura, que són les peces de recanvi, com a cristalls o eixos, les quals es remunten a al voltant dels anys 20, segons apunta Vicente. “M’agradaven les manualitats. Vaig començar sobre els 14 anys, sense conéixer molt, però és un ofici que m’ha agradat i que em continua agradant”, assenyala Vicente sobre els seus inicis, en els quals va arribar a formar-se fent alguns cursos a Madrid i Barcelona, una formació pràcticament inexistent en l’actualitat. “És un ofici poc conegut”, assenyala Jorge, i exemplifica que “en el col·legi no t’expliquen el que és un rellotger” a diferència d’altres professions.

A dos anys vista de la jubilació del fundador, Vicente Botella Miralles, el seu fill, va buscar un altre espai per a muntar una rellotgeria perquè en el qual estaven no podien continuar. Aquest local és on actualment se situa Tecniquartz i està a tot just uns metres de l’altre. El nom ve de ‘tècnic del quars’, descartant nomenar Rellotgeria Botella 2 o una cosa similar, en estar oberta en aquell moment dita botiga i trobar-se tan pròxima l’una de l’altra.

Tant Vicente com el seu fill Jorge coincideixen a assenyalar que en aquest ofici “li tornes a donar vida a coses que de normal es tirarien a les escombraries”. “Hi ha gent que porta el rellotge del seu avi, o del seu pare, per a arreglar-lo”, apunten, i és precisament una persona que ha aprés del seu avi i del seu pare, el que s’encarrega que les manetes d’eixos rellotges tornen a funcionar.

En l’actualitat Jorge Botella és el rellotger més jove d’Alcoi i avança que el més probable és que siga l’última generació d’aquest ofici a la ciutat, ja que no es preveu relleu en la seua família ni tampoc en els altres espais dedicats a això a la ciutat.

A part de dedicar-se als rellotges, en Tecniquartz s’han reinventat comptant amb altres serveis com la joieria.

RELLOTGE DE SANTA MARÍA
A més dels encàrrecs que arriben a la botiga, fa al voltant de 45 anys que la família Botella és la responsable del rellotge del campanar de l’església de Santa María. Vicente recorda: “abans s’anava dues vegades al dia per a donar-li corda”. Ara ja es compta amb un sistema elèctric perquè això no siga necessari, i en l’actualitat es fa el manteniment i si es produeix alguna fallada, ho esmenen, després de pujar els al voltant de 90 escalons que hi ha fins a l’habitacle en el qual es troba el rellotge.

Entre les anècdotes, es va arribar a haver d’estar en el rellotge el dia de Nit de cap d’any amb motiu de les campanades. Posteriorment, “quan es va produir l’auge que la gent anara a la plaça d’Espanya per a les campanades, es va haver de posar un micròfon i un altaveu perquè s’escoltaren”.

Això es va deixar arrere, i el sistema és un altre, però sí que es manté, almenys des de fa uns 20 anys, que l’últim dia de les festes de Moros i Cristians, en l’Aparició, s’ha d’apagar la llum del rellotge, i una vegada que finalitza l’acte es torna a endollar, sent un dels espais referents de la ciutat, igual que ho és la família Botella en un ofici artesà i de bressol.