Ramírez deixa la continuïtat de l’Alcoyano a la ciutat en mans de l’alcalde Toni Francés

En una roda de premsa sense precedents, que ha durat prop de dues hores i en la qual hi ha hagut vigilància policial en els accessos al Collao, podent només entrar els mitjans de comunicació, Juan Carlos Ramírez ha reconegut “sentir-se sol”, però ha deixat la porta oberta a fer marxa enrere en la seua decisió d’emportar-se a l’Alcoyano a jugar i entrenar a La Nucia, “sempre que compte amb el suport institucional, empresarial i social”, alguna cosa que sí que tindria en aquesta xicoteta localitat de la Marina Baixa.

La propietat i amb el 97 per cent de les accions de l’Alcoyano, ha carregat durament en contra de l’alcalde Toni Francés, a qui ha responsabilitzat directament de l’actual situació, anomenant-li mentider i confirmant que manté la seua decisió de presentar una “querella i no una demanda” en contra seua per la roda de premsa del passat divendres, en la qual va carregar de manera molt dura contra l’empresari basc.

“Què ha fet ell? Jo sí que m’estic jugant el meu patrimoni per l’Alcoyano”, va resoldre Ramírez, qui va avançar que porta tres milions invertits i en va confessar que va haver d’avalar 800.000 euros per a la inscripció de l’equip.

“Ací no parlem de sentimentalisme, es tracta de diners i de fer un projecte viable per a jugar en Primera Federació. Som el club més sanejat de la categoria, no devem res ni a la Seguretat Social ni Hisenda ni als jugadors. Quan vaig arribar no hi havia res, estàvem pitjor que un equip de regional i per desgràcia per a competir en Primera Federació necessitem suport de tota mena, institucional, empresarial i social i en aquests vint mesos m’he sentit molt sol”, va admetre Ramírez.

La propietat va ser més enllà i referint-se al paper de l’alcalde va explicar que “no és una qüestió d’intentar, sinó de fer. A mi em cauria la cara de vergonya veient les instal·lacions esportives que té una ciutat de 60.000 habitants”, per a més endavant reconéixer que “si em pare, en tres mesos tenim una altra vegada a l’Alcoyano en el tanatori. Sense instal·lacions, sense espónsor, no podem seguir. Això no es paga amb el temps de l’alcalde, sinó amb els diners de Ramírez. Sent que Alcoi m’ha donat l’esquena”, va precisar.

També va manifestar trobar-se “a gust a Alcoi, però jo només no puc tirar del carro. La meua decisió està presa, però no és irrevocable. Amb l’alcalde no em reuniré, no em fie d’ell, encara que estic obert a tot. En aquests vint mesos que porte en el club m’he sentit moltes vegades sol. A La Nucia tinc interessos i amistats i allí puc alçar el telèfon. Ací no conec a ningú, per a això està l’alcalde”.

Ramírez va descartar qualsevol fusió amb La Nucia, assegurant que és un pas que “en cap moment ha estat en la meua ment”, si bé sí que manté la seua decisió de convocar la junta extraordinària d’accionistes del pròxim 17 juny per a aprovar un trasllat del domicili social al carrer Partida Muixara s/n de La Nucia, seu de la Ciutat Esportiva Camilo Cano, on l’Alcoyano jugarà a partir de la pròxima temporada els seus partits en cas que no trobe el suport que demanda.

La propietat estima que la inversió per a millorar les actuals instal·lacions estaria entorn del mig milió d’euros. “Encara som a temps de tot. A l’Ajuntament mai li he demanat diners, sí ajuda institucional. Podria portar a l’Alcoyano a la liquidació, però no és el que vull, ni tampoc que desaparega l’Alcoià. L’única cosa que demane és fer un projecte de Primera Federació i sense el suport institucional, empresarial i social de la ciutat és impossible. La Federació en aquest assumpte no pot dir res. Si em donen els 3 milions d’euros que he invertit per a traure a l’Alcoyano del tanatori, em vaig. No era el meu propòsit quedar-me amb el club, a mi em van cridar amb unes condicions i em van enganyar”, va deixar entreveure.