Qui va dir que el Alcoyano era un equip envellit?
Després de la nefasta experiència de l’any passat amb futbolistes passats de rosca com Braulio, De Lerma, Vicente o Pi, per citar els casos més sagnants, seguir la política de fitxatges per a aquesta temporada amb la incorporació de jugadors com José Juan (40 anys), Juli (38 anys), Navarro, Óscar Díaz i Fran Machado (36 anys), Jony Ñíguez (35 anys), sense oblidar a Devesa i Pau Franch que superen la trentena, va fer pensar a més d’un que el Alcoyano havia entrat en bucle i que no havia aprés dels errors del passat més recent.
No obstant això, malgrat l’extensa nòmina de trentenaris, el temps ha demostrat que es va encertar plenament en la seua contractació i que com a blanc-i-blaves han viscut una espècie de segona joventut. Futbolistes com Juli, Óscar Díaz o Jony Ñíguez, que venien d’anys complicats, ací han recuperat la il·lusió perduda i la seua millor versió. Óscar Díaz va ser el futbolista diferencial en molts partits, Juli aqueix davanter espurnejant capaç de carregar-se l’equip sobre la seua esquena i Jony Ñíguez un migcampista que ha sabut suplir la puixança d’antany amb molt d’ofici.
També José Juan ha sigut una assegurança sota pals, Navarro segueix en possessió de l’elixir de l’eterna joventut, Pau Franch és el golejador de l’equip, Devesa va ser de menys a més per a acabar afermant-se com a titular i el més intermitent ha sigut Fran Machado.
Si a aquests huit trentenaris li afegim una parella de centrals que ha rendit a un nivell molt alt com Raúl González i Rubén Garcés, més el rocós Diakité, l’espectacular primera tornada de Ruba i l’elegància d’Acevedo, segurament l’MVP de la temporada en el Alcoyano amb els seus 9 gols i 11 assistències, obtenim un Alcoyano que apuntava una cosa en pretemporada però la competició ha demostrat que darrere d’aqueixa càrrega d’anys hi havia ambició, compromís i moltes ganes de recuperar el temps perdut.
Una guàrdia petroriana a la qual caldria sumar als canterans Pablo Carbonell i Jorge Moltó, que han tornat a vestir-se de blanc-i-blaus però no han aconseguit assentar-se en l’equip, el defensa a causa de les lesions i el migcampista perquè no ha tingut la continuïtat necessària i s’ha trobat que en el seu lloc Jony Ñíguez i Diakité eren intocables per a Vicente Parras.
Foto: Una alineació de el Alcoyano d’aquesta temporada