Qüestió d’espai
El dissabte passat el nucli urbà de la nostra ciutat va patir, dins del marc fictici d’un joc de rol, la invasió d’una horda de zombis. Sí, sóc conscient, aquest fet és massa temptador per no traure-li punta. Que un grapat de gent es caracteritze de mort vivent pot ser la metàfora perfecta d’una ciutat, la vitalitat de la qual és cada cop menor. La tendència és especialment palpable durant l’estiu, quan aquells que poden escampen el poll per tal d’evitar la rutinària i monòtona vida d’una urbs.
Aquesta temporada estival però, Alcoi presenta una dinàmica sorprenent si la comparem amb altres anys. Tal vegada aquesta sensació es deu a l’estreta relació que últimament mantinc amb l’actualitat local, però de ben segur molts lectors entendran el que dic.
Recórrec a l’hemeroteca per comprovar que va publicar el Nostre fa un any. Els reportatges de recurs sobre l’afluència a les piscines municipals i el mal estat dels parcs urbans no podien faltar. Al marge d’això, la problemàtica per l’incompliment de l’ordenança sobre l’espai públic o l’enverinament d’uns gossos foren alguns dels elements més destacats de l’agenda pública.
Aquestes últimes setmanes en canvi, la política local presenta una sèrie de fronts oberts amb els quals inclús el professional amb menys dots periodístics, podria enllestir un article mitjanament decent.
L’illa de Rodes és un dels temes més importants al damunt de la taula. 24 usos es contemplen actualment pel que està destinat a ser un dels projectes més ambiciosos d’aquesta legislatura; el dilema es troba en orientar la seua funcionalitat cap al vessant cultural o l’industrial. Uns aposten per constituir una fàbrica de coneixement, on tindria cabuda entre d’altres una sala de concerts, inclosa en els pretèrits pressupostos participatius; una biblioteca o un centre social, on es pogueren reunir diferents entitats locals. D’altra banda, aquells que condicionen el desenvolupament d’una ciutat al foment de l’àmbit industrial únicament, voldrien impulsar la creació d’un clúster d’innovació empresarial, que es manifestaria per exemple amb un Institut Tecnològic de Cosmètica. Ens trobem davant de la possibilitat que aquest indret tinga un caràcter tan polivalent, que ningú sàpiga realment per a què serveix. És a dir una extensió de l’Àgora; espai multidisciplinari on en nom del co-working i l’empreniment, tenen lloc per exemple encontres de francmaçoneria mentre la resta dels ciutadans encara no hem vist pertorbat el nostre descans pel maleït so del despertador.
Per altre costat la qüestió de La Canal continua vigent, i més després que els socialistes no presentaren un recurs davant la sentència que desestimava la paralització cautelar de l’ATE. No són pocs els malpensats -en Alcoi hi ha molts- que veuen en aquest fet un intercanvi de favors, després que el suport de Ciudadanos propiciara que el futur Pla General Estructural passe a exposició pública. Haurem de veure si aquesta demanda de sòl, es correspon amb un elevat nombre d’empreses interessades a formar part del projecte Alcoinnova, o si tal vegada es vol donar un ús més enllà del purament industrial.
Tampoc es pot oblidar l’imminent enderrocament de l’antiga maquinària Ceres. Segons el regidor Manolo Gomicia, amb la recuperació d’aquest espai es vol apostar per un projecte d’investigació amb l’estreta col·laboració del Campus d’Alcoi de la UPV. Per no parlar de la integració de la colònia d’aviació al barri de St. Rosa, amb la reconversió de 7500 metres quadrats en sòl públic disponible; o el pla de reforma de la plaça d’Al-Azraq, després del trasllat dels jutjats a l’edifici de la Mare de Déu.
El futur Pla General Estructural o el projecte Alcoidemà, amb el que l’Ajuntament vol participar en un concurs d’idees urbanes i arquitectòniques d’àmbit europeu, hauran de respondre a totes aquestes incògnites plantejades en forma de terrenys lliures. Tanmateix, la limitada capacitat que demostren els nostres dirigents per tal d’arribar a acords, em fa pensar que la qüestió de l’espai podria no tindre una resposta clara.