Qüestió de prioritats
Primera setmana de Nadal i probablement la de major incògnita de tot l’any. Ens haurà tocat la loteria, s’aconseguirà formar un govern estable o serà l’última pel·lícula de “Star Wars” tan bona com assegura la gent? Qüestió, aquesta última, que no podré resoldre fins al dia de l’espectador i que em genera un major neguit que les altres dues. De fet la meua vida social es troba ara mateixa en standby per tal que cap gracioset intente desvelar algun detall de la trama.
De la loteria preferisc desentendre’m. Aquesta animadversió la vaig adoptar des de ben petit, quan passava les tardes de Nadal intentant vendre participacions a peu de carrer. La idea era finançar les excursions i els viatges escolars però com que no aconseguia vendre’n ni una, els meus pares havien de fer-se càrrec de totes elles. És a dir, anualment teníem a casa cinquanta participacions d’un número que mai tocava i que a més encaria considerablement el viatge en qüestió. Ens podíem considerar alleugerits si mare aconseguia intercanviar amb les seues amigues algun d’aquesta cinquantena de bitllets.
L’acte de comprar loteria esdevenia així en la màxima expressió del procés socialitzador d’aquella època. A major nombre de participacions de loteria diferents, major era el valor de la teua vida social.
Pel que fa a les eleccions i als hipotètics futurs pactes de govern, poc a dir queda ja. Sóc l’únic que veu el paral•lelisme entre una jornada electoral i una edició dominical del “Carrusel Deportivo”? A falta d’un 10% per finalitzar l’escrutini qualsevol canvi en el repartiment d’escons era celebrat pels partits com si es tractés d’un gol a l’últim minut. Jo personalment les vaig viure més relaxadament que les últimes eleccions locals, quan vaig ser a la seu de Guanyar Alcoi per recollir les seues reaccions.
Els resultats del passat diumenge a la nostra ciutat són el reflex d’allò que va ocórrer als comicis de maig.
L’estratègica aliança entre Podemos i Compromís, ha permés a la formació de morat recollir en Alcoi 10.900 vots, els quals s’han materialitzat en 3 diputats per la circumscripció d’Alacant. El PP per la seua part, manté una posició d’avantatge a la província amb 4 representants i es consolida en Alcoi com a segon força.
El transcórrer dels dies servirà per a esbrinar si els actors implicats poden arribar a un acord de govern, o si per contra ens trobem abocats a unes noves eleccions.
Un enigma que per mi, ni de ben lluny, supera el del final de la nova pel·lícula de J.J. Abrams.