“Quan em van donar la notícia vaig pensar, quina il·lusió, però quina responsabilitat”

Cada nou any arranca de manera molt especial a Alcoi, amb dos dels dies més destacats que es viuen a la nostra ciutat, per la seua essència, tradició i història, però especialment pel sentiment que desperta tot el que esdevé cada 4 i 5 de gener: Ban Reial i Cavalcada, respectivament. A poc menys de dos mesos que el calendari indicara eixes dates es van conéixer dos dels noms propis. L’escriptora Natàlia Gisbert serà l’autora del Ban, i l’actor Rafa Segura, l’encarregat d’ajudar a l’Ambaixador Reial.

Gisbert és psicòloga i metgessa de professió i treballa com a pediatra a l’Hospital Universitari de Sant Joan. La seua passió per la lectura i l’escriptura l’ha portada a collir ja dos guardons literaris, la primera edició del Premi Ciutat d’Alcoi de Novel·la Isabel-Clara Simó en 2020 amb ‘Vi i veritat’, convocat per l’Ajuntament d’Alcoi, i enguany s’ha alçat amb el XXIX Premi Enric Valor de Novel·la en Valencià, de la Diputació d’Alacant, per ‘Després del salt’. En tots dos casos, els relats són d’intriga i misteri.

Natàlia Gisbert està molt vinculada amb els més xicotets –grans protagonistes de Nadal–, tant pel seu treball com a nivell personal, ja que té dos fills xicotets.

– Com vas rebre la notícia de l’encàrrec del Ban Reial?
– Em va dir el regidor de Festes, Jordi Martínez, per a donar-me la notícia. En eixe moment no vaig reaccionar molt. Vaig pensar quina il·lusió, però quina responsabilitat. Em va preguntar si estava contenta i li vaig dir que clar que sí. La meua reacció es devia al fet que pensava si anava a ser capaç d’escriure en vers. Jo solc escriure per a adults, tot molt relacionat amb la intriga. Després ja em vaig dir a mi mateixa que una cosa tan bonica com el Ban he de saber fer-lo.

– Com ha dit, aquest encàrrec és molt distint al seu estil narratiu, de quina forma l’afronta?
– A l’hora d’escriure el ban pense que és una cosa que tinc dins. És sentiment i il·lusió. Tots els alcoians sabem el que els Reis Mags suposen per a nosaltres.

– En què està consistint el procés de creació?
– He estat mirant els bans dels últims anys, per a veure com eren i són tots molt bonics. La meua idea és no repetir, que siga un poc diferent, encara que no em puc eixir molt de la temàtica.

– Quines característiques vol que tinga el seu text?
– Abans de llegir els bans anteriors em vaig posar amb un paper en blanc i vaig escriure coses que vull que apareguen, com la situació actual, una pau que fa molta falta, la solidaritat, el canvi climàtic…No vull que siga una doctrina o treball per als xiquets, però han de ser conscients que hi ha coses que no es veuen i que són importants. També incidir en el tema de les pantalles, que els xiquets no s’amaguen darrere d’elles, i que sàpien que el millor és compartir-lo amb els altres. Encara queda molta faena per davant fins a quin est el text final, que ja he començat a escriure.

– Fins fa una setmana no es va conéixer la notícia, com ha viscut aquest temps fins que s’ha sabut públicament?
– Des del primer moment em va fer moltíssima il·lusió. Em van dir que no diguera res, i a penes li ho vaig explicar a quatre persones, el meu marit, la meua mare, la meua germana i una amiga, ni tan sols ho sabia el meu pare. Pense en eixe dia, en eixe 4 de gener, en el moment en el qual la gent tinga els papers del ban escrit per mi i dic què fort!.

– Quina va ser la reacció de la resta de la seua gent quan es va donar a conéixer que anava a escriure el Ban Reial?
– La reacció de la gent ha sigut el que més m’ha fet adonar-me de la importància d’això. Les meues amigues per exemple directament ho van enviar pel grup, el van veure fora i no vaig haver ni de dir-ho. Jo ja estava molt contenta, però fins i tot gent de fora d’Alcoi, companys de treball de l’hospital m’han donat l’enhorabona, i m’han dit que li ho havien comptat als seus amics i que es feien una idea de la importància que té aquest assumpte ací. La gent ho valora molt i espere fer-ho bé.

– Els seus fills són xicotets, però en un futur sabran que la seua mare va escriure el Ban Reial.
–Sí, em fa molta il·lusió que els meus fills puguen veure-ho en un futur i que sàpien que és meu, igual que el major ja reconeix els meus llibres.

– Quant a encàrrecs, en 2022 va escriure el manifest del 9 d’Octubre a Alcoi. Ho ha viscut de manera similar?
– Vaig reaccionar igual, vaig tindre fins i tot més esglai (riures). Jo no tinc res a veure amb la història, a més d’haver de parlar davant de tanta gent en un dia tan destacat. Vaig pensar a fer-ho sentimental i va quedar molt fanfarró, crec que va destacar l’emoció.

– Ha dit que el sentiment i la il·lusió seran possiblement les claus a l’hora de redactar el Ban Reial, però quin sol ser el seu sistema per a escriure els llibres?
– Normalment em ve la idea principal, que és a partir de la qual desenvolupe tota la resta, de sobte, i la resta vaig pensant com fer-lo. En el primer llibre la idea em va vindre quan estava en un sopar, i és tot invenció i en el segon, va sorgir arran de testimoniatges que vaig escoltar en el treball. Una vegada que tinc tota la idea no tarde molt a escriure-ho, però fins a tindre-la, pot passar un any o més.