Punt i seguit després del primer període d’estat d’alarma

Dissabte passat 14 de març el Govern central d’Espanya va aprovar declarar l’estat d’alarma en tot el territori nacional, acollint-se a l’article 116 de la Constitució.

D’aquesta forma, i per segona vegada a Espanya, el Govern s’emparava en aquest mecanisme, després de ser declarat en 2010 per una vaga dels controladors aeris.

Una dècada després, el motiu ha sigut molt diferent: el Covid-19, un nou coronavirus del qual es va detectar el primer cas al nostre país el 31 de gener.

Al principi, el Govern va decretar l’estat d’alarma durant 15 dies. Aquest primer període ja ha passat, s’ha complit i superat i ho ha fet variant diàriament l’estampa dels carrers, gràcies al progressiu augment de la conscienciació social, també de la inclusió de noves mesures durant aquests dies, i del sorgiment de noves iniciatives.

El diumenge 15 de març, agents de les forces de seguretat ja feien acte de presència als carrers d’Alcoi per a controlar la presència de la gent i per a tancar certs llocs.

IMATGE INSÒLITA
Com menys, l’estampa era inusual, estranya, i prenent com a referència uns dies arrere, de pel·lícula: no es pot eixir al carrer llevat que vages a treballar, comprar aliments o medicines, o a passejar al gos.

Aqueix primer dia els carrers es van buidar per obligació, i el coronavirus era el protagonista de la majoria de converses. No obstant això, amb l’arribada del dilluns i durant els dies següents, la gent va tornar a eixir. Era necessari acudir al treball i comprar aliments.

Malgrat trobar-nos en estat d’alarma, una cosa molt nova per a tots, i més pel motiu pel qual s’havia declarat, moltes persones acudien, durant aquests primers dies, però també en els últims de la primera quinzena de l’estat d’alarma, diverses vegades al dia a comprar, o a traure al gos més vegades de les habituals.

Aquests casos estan sent controlats i el nombre de sancions per saltar-se el mecanisme amb el qual s’està pretenent frenar el Covid-19, han anat incrementant amb el pas dels dies. La situació s’ha anat endurint amb les noves mesures adoptades.

SILENCI GENERALITZAT
S’ha tornat a escoltar el cant dels ocells en pràcticament qualsevol moment del dia. El trànsit s’ha reduït, no s’escolta el tumult dels pares portant als seus fills als col·legis, les persianes de molts comerços es van anar baixant progressivament, fins i tot abans de declarar l’estat d’alarma. El silenci s’ha apoderat dels carrers.

Amb l’aprovació d’aquest mecanisme, les nostres vides van donar un gir d’infinits graus que s’ha anat expandint amb el pas dels dies.

PRÒRROGA ESTAT ALARMA
Enmig de tot això, es coneix la pròrroga de l’estat d’alarma i les antenes particulars de cada persona s’alcen: la situació és complicada i no serà fàcil derrotar al nou coronavirus.

L’exèrcit s’obri pas en diferents localitats d’Espanya, entre elles Alcoi, on intervé per a desinfectar la residència Domus VI.

S’està demostrant que és necessari posar tots els mitjans disponibles al proveïment de la ciutadania, i que el que créiem que ‘no és per a tant’, sí ho ha sigut i que cada granet d’arena aportat des de la individualitat és important.

LA PART MENYS FOSCA
Assumir la realitat és difícil, però és més suportable amb l’enginy particular i amb les iniciatives col·lectives. El que va començar com una cosa singular, s’ha convertit en una cita grupal als balcons, com són els aplaudiments als sanitaris i a totes aquelles persones que treballen per a fer front a la pandèmia.

També les converses de balcó a balcó o de finestra a finestra, o ballar i cantar allunyats gràcies a les cançons que posa un veí. Moltes han sigut les idees que s’han posat en marxa durant els primers 15 dies d’estat d’alarma, també a través de les noves tecnologies. També s’ha fet gala de la solidaritat procedent de tots els vessants possibles.

Hem passat d’espantar-nos en escoltar una sirena de policia, bombers o una ambulància a eixir a aplaudir-los i a posar en valor el seu treball. Tot això conforma la part menys negativa de la situació actual, que d’altra banda ha deixat parcs i col·legis buits, una importantíssima paralització de la indústria, comerç i de l’economia global i una imperiosa adaptació per part de la gran majoria dels ciutadans que han vist canviar el seu dia a dia en un obrir i tancar d’ulls.

Per davant queden, de moment, al voltant de dues setmanes més amb la declaració de l’estat d’alarma, període en el qual hi haurà una major paralització per l’obligació de quedar-se a casa els treballadors de ‘activitats no essencials’, i a tenor de possibles noves mesures tant socials com econòmiques.

Foto: Les vides dels espanyols s’ha paralitzat com ho fa un cotxe en veure un semàfor en roig | Xavi Terol