Presència alcoiana en un projecte d’investigació farmacèutica
Entre més de 90 idees, Lluís Pascual i les seues dues companyes han sigut seleccionats
L’empresa farmacèutica italiana, Alfasigma, ha organitzat un concurs sobre el desenvolupament de la investigació farmacèutica, un certamen per a obtindre noves idees que podrien dur-se a terme. Entre els tres projectes finalistes, trobem al jove alcoià, Lluís Pascual, que va estudiar farmàcia en la Universitat de València, i actualment resideix a Navarra, ciutat en la qual estudia un màster de Desenvolupament Galènic i Fabricació de Medicaments.
Tota aquesta aventura va començar a treballar-se en el mes d’octubre passat. Les seues companyes d’equip, i estudiants del Grau en Farmàcia en la UPV, María Cholví i Irene Santos, van rebre un correu sobre aquest certamen, i van contactar amb Lluís per a formar equip. Segons ens comenta aquest jove científic, tot s’ha treballat per via Skype.
Entre les més de 300 persones inscrites, ells han sigut els seleccionats com a finalistes en una de les tres categories, i ara toca esperar quin dels tres projectes es proclamarà guanyador.
Com bé ens ha explicat Pascual, el repte consisteix a desenvolupar una forma farmacèutica que poguera absorbir, per via intestinal, molècules de gran grandària. “Normalment aquestes molècules tenen problemes per a passar per la paret intestinal, i no acaben absorbint-se bé. El projecte que hem dissenyat es fonamenta en la ‘teoria del taxi’”, indica Lluís, que continua aprofundint en el seu treball: “La tecnologia principal són unes molècules de material lipídic, que és com un greix. Dins d’aquest greix fiquem el principi actiu, que més tard es liofilitza (que és com deshidratar), i s’elimina tota l’aigua, per tant, es converteix en una pols que mesclem amb components que formen un gel. Tot això ho fiquem en una càpsula i la recobrim. En prendre-la, aqueix recobriment es desfà en els líquids de l’intestí. La pols absorbiria la humitat, i es convertiria en un gel que s’anirà pegant a les parets de l’intestí, i d’aquesta manera, el principi actiu aniria eixint molt poc a poc a la sang, i ja anirà circulant per tot el cos”.
Segons l’alcoià, “és una gran faena de laboratori, i la veritat és que no teníem ni temps ni diners per a fer-ho. El treball comencem a fer-lo a l’octubre, al novembre ja estava tot estructurat, i al gener presentem el document i el vídeo, llavors no hem pogut materialitzar-lo. Però si que hem llegit molts articles, perquè són tecnologies que per separat ja s’han anat desenvolupant. Hem anat agafant retalls de gent que ha estudiat tot per separat, en el seu camp, i nosaltres des de fora, hem vist una visió en conjunt entre totes aquestes investigacions i hem dut a terme la nostra idea”.
El projecte creat per aquests tres joves farmacèutics podria tindre molts beneficis, ja que es pot utilitzar per a medicaments com a anticossos o proteïnes. En el seu cas han triat un principi actiu concret que s’ha estat utilitzant per a la Covid-19 i per a algunes malalties rares: “ens va interessar perquè això es dóna per via intravenosa”. “Que es prenga per via oral fa que el pacient s’estalvie la molèstia i la necessitat d’anar a un centre de salut, també s’eviten problemes de com mantindre-la, si cal tindre’l en una nevera per exemple… A més, quan la medicació s’injecta en la sang, ja és ací directament, i hi ha medicaments que necessiten arribar a poc a poc perquè funcionen millor. Al final és més còmode perquè vas a la farmàcia, agafes la teua caixa i t’ho vas prenent, i aconsegueixes que el medicament entre en el teu cos a poc a poc”, indica Lluís Pascual sobre els seus beneficis.
En principi, durant aquest mes es coneixerà quin dels tres grups finalistes obté el premi econòmic de 5.000 euros, que s’entregarà en una cerimònia al país d’origen de l’empresa, Itàlia. Per a aquest farmacèutic alcoià guanyar significaria “demostrar que hi ha moltes coses per fer”, i el poder dir que li han premiat per la seua idea entre més 90.
Lluís destaca la importància del treball en equip, i agraeix a les seues companyes María Cholví i Irene Santos tot aquest esforç, i també a la professora Ana Melero, que ha estat amb l’equip ajudant-los amb el projecte.