Pot La Nucia ocupar la plaça de l’Alcoyano?

La setmana ha aportat un rumor inquietant sobre el futur de l’Alcoyano. S’ha vingut parlant de la possibilitat que La Nucia, equip que en dues temporades ha passat de Primera a Tercera Federació després de dos descensos consecutius, s’acabe fent amb els drets federatius de l’Alcoyano.

L’argument que sosté tota aquesta teoria que ha corregut com la pólvora per les xarxes socials en els últims dies és la compra –parcial o total– de La Nucia per part de Juan Carlos Ramírez, fent valdre l’amistat que li uneix des de fa anys amb Bernabé Cano, alcalde de La Nucia, per cert el seu pare era un metge alcoià que es va anar a exercir a la Marina Baixa.

Pel que sembla, Bernabé Cano, gran aficionat al futbol, hauria posat la catifa roja a Ramírez per al seu desembarcament amb plens poders i la promesa d’un suport econòmic per part de la societat local. Ací precisament resideix el quid de la qüestió i la possibilitat que el rumor acabe prenent tints de veracitat.

Quan Ramírez va aterrar en l’Alcoyano a l’octubre de 2022 per a salvar una situació límit ho va fer amb la promesa que la seua gestió anava a comptar amb la complicitat de l’Ajuntament.

Eixa col·laboració des dels despatxos de la Plaça d’Espanya no ha arribat, almenys és la versió que l’empresari basc defensa, qui en “petit comité” es queixa amargament que totes les seues peticions hagen quedat en sac foradat. Qüestions com la millora del Collao o exercir com a intermediari amb el teixit empresarial de la ciutat perquè li obrira algunes portes que aportaren ingressos extra al club.

L’última disputa amb l’Ajuntament ha sigut a costa del camp d’entrenament. La propietat va sol·licitar la cessió del camp nº3 del Serpis, actualment de terra, a canvi d’invertir uns diners per al seu condicionament, trobant també un “no” per resposta.

L’assumpte del camp d’entrenament ha vingut a enquistar encara més unes relacions ja de per si mateix deteriorades des de fa temps, fins al punt que actualment són inexistents més enllà de les protocol·làries. Un símptoma clar va ser la comissió que es va decidir crear a principi d’any per a tractar d’acostar postures amb reunions una vegada al mes, però només es va fer la primera i totes dues parts no han tornat a trobar-se.

Davant aquesta situació, qualsevol rumor de possible marxa de Ramírez i que la plaça de l’Alcoyano tinga un altre destí, es cride com s’anomene, aviven una opció que a l’entorn de la propietat veuen cada vegada més factible. Amb l’empresariat local sense pes accionarial, ara mateix l’únic que podria frenar qualsevol impuls de marxa per part de la propietat és l’Ajuntament, que entropessen de front amb unes relacions que entre totes dues parts apareixen més trencades i distants que mai.