Pneumàtics que es transformen en moda
Marcel·la Payá ha emprés un projecte de disseny i fabricació de bosses mitjançant el reciclatge del cautxú de les rodes i roba usada
Marcel·la Payá, natural de Muro, porta anys creant els seus propis dissenys de moda, bosses i complements, a partir de la reutilització de cautxú principalment. D’aquesta manera, “recicle, reduïsc i reutilitze teixits i components de roba i altres bosses ja descartades. Ho ordene diferent, i el resultat és diferent”, explica. La dissenyadora procedeix del camp de l’art i del cinema, on ha treballat com a ambientadora de vestuari.
No obstant això, la pandèmia ha suposat un recés en la seua activitat professional i això li ha permés donar curs a la seua vertadera passió: el disseny sostenible. “M’agrada treballar amb les mans, per això em considere transform-maker. Transforme materials en bosses amb les meues mans i la meua mirada estètica”, remarca la creadora de Lulut Bags, la marca amb la qual es va llançar a la venda online de les seues creacions. “En Lulut puc aplicar la sostenibilitat i els processos lents (slow). El meu procés abraça la costura espontània i tractar el cautxú des de l’escultòric. Respecte la circularitat de les cambres de cautxú i les modele a favor del seu volum”, indica.
Encara així, creu que el principal valor del seu projecte és la sostenibilitat. “Em consta que el cautxú i els químics amb metalls pesants que l’acompanyen, poden tardar mil anys a desaparéixer. L’altra opció és que són incinerats, la qual cosa deixa bastant intoxicat l’aire que respirem. Així que vaig decidir passar a recollir aqueixes cambres de pneumàtic que solen enviar al contenidor i donar bon ús d’elles”, afirma.
A més, amb el mètode de treball que utilitza participa d’una mena d’economia de proximitat, ja que els materials els obté de tallers de Muro, on es troba assentada en l’actualitat, i també de gent coneguda, que li dóna roba usada per a reciclar els teixits. “Per a les col·leccions no em puc permetre la reutilització absoluta, pot ser que compre cordons, cremalleres o velcro, fins i tot alguna anella. Però el producte continua sent singular i autèntic”, afig.
La col·lecció de bosses i complements que té actualment a la venda rep el nom de les ciutats i llocs que ‘Miss Lulut’ha visitat al llarg de la seua carrera, o simplement han significat alguna cosa en la seua vida, com el mateix Muro, on “va nàixer el concepte de Lulut i també un model que, per a mi, va marcar l’estètica de la marca”.
La seua filosofia és creure en “la bellesa dels materials si són tractats amb dignitat. I no crec en l’obsolescència de cap mena, quasi tot es pot reparar, no em sembla bé que els residus que generem acaben sent un estrat més de la terra o acaben dispersos en aigües marines”. I en això basa el seu concepte de negoci, a cavall entre l’art i la moda.