Pista CF: la vella Gàl·lia dins del futbol modern
Amb 93 anys d'història, tracta de resistir als nous temps abanderant una lliga que llangueix i que en el seu moment va ser un dels models amb més èxit del futbol local
Com en la vella Gàl·lia, aquell xicotet lloc que va aconseguir resistir a la puixança de les legions romanes, el Pista CF és un dels xicotets reductes que queden d’aquell enyorat futbol local que ens comptaven els nostres pares i avis i que ara llangueix davant les envestides del futbol modern.
Els seus orígens poc tenen a veure amb la seua actual ubicació, en ple cor del barri de Santa Rosa. Caldria remuntar-se a tres anys després d’acabada la Guerra Civil, en 1942, fa 93 anys.
Un grup de joves descalços amb edats compreses entre els 14 i els 18 anys es comencen a fer notar amb una pilota de drap pegada als peus en l’antiga pista de patinatge situada al carrer Pintor Cabrera, en ple Eixample actual.
Aquells primers partits es jugaven els diumenges perquè en la vesprada del dissabte també es treballava. Era futbol de barri pur, en el qual l’aposta era jugar-se una copa de vi que pagava l’equip perdedor en el celler més pròxim. D’aquesta manera tan singular d’aquells temps en blanc i negre, aquells partits van anar agafant auge, fins que un dia es va decidir que calia jugar de manera més organitzada, creant el seu propi equip, com ja hi havia uns altres a la ciutat com l’Olímpia, el Racing o el Rápido.
AMB L’EQUIPATGE DE L’ATHLETIC DEL BILBAO
Calia buscar equipament i es va contactar amb el constructor Gabriel López Román, qui guardava uns equipatges de l’Athletic de Bilbao, que van ser adquirits amb botes incloses al preu de 5 de les antigues pessetes que abonaven a la setmana i durant un total de trenta-sis. Així va ser com van començar a jugar els seus primers amistosos amb el nom de Pista, en homenatge a la pista de patinatge que va servir com a nexe d’unió a aquells inicis.
Va nàixer en aquells dies la primera rivalitat, que va ser amb Sant Roc, per a un any després,en la temporada 1943/44, incorporar-se a la lliga local, que en aquells dies tenia dues categories i es jugava en el denominat “Camp Escolar”.
Els seus inicis ja presagiaven un gloriós futur. En eixa primera temporada es va aconseguir el subcampionat, si bé no es va aconseguir pujar a primera i va anar ja en la següent campanya, quan es va aconseguir l’ascens, a més de manera brillant, ja que van guanyar tots els partits que van disputar.
EL REAL MADRID D’ALCOI
Començava així una apassionant aventura que ha portat al Pista CF a ser un dels clubs més llorejats del futbol local. Els seus anys daurats van vindre en la següent dècada, en els anys 50, quan va ser capaç d’encadenar set lligues consecutives.
Aquella supremacia a nivell domèstic va portar al recordat Mario Silvestre, llavors encarregat de fer les cròniques esportives en Radio Alcoy, a cridar al Pista CF el “Real Madrid d’Alcoi”, coincidint aquells títols amb les cinc Copes d’Europa que el club blanc va aconseguir també de manera consecutiva.
Aquella conquesta va ser possible pel fet que la lliga local era un campionat en el qual els seus equips no estaven federats i molts jugadors alternaven el seu pas pel campionat domèstic al costat dels amics amb jugar en clubs del nostre entorn que sí que ho estaven com l’Alcodiam, Contestano, Muro, Rayo Ibense, Banyeres i fins i tot el Pego.
En aquell equip de llegenda quedaven alguns jugadors fundacionals com Marín, Chapó, Vizco, Botella, Rafael Blanes “Bene”, José Sanjuán “Botones” i Cachimba, als quals es van anar sumant els Santos i Ratón, també Camilo, que amb 53 anys encara va continuar vestint la samarreta del Pista CF, tot un rècord de longevitat esportiva, més noms que després van passar a ser llegenda del futbol local com Tomás Javaloyes “Chava”, Vicente Soler “Chang”, Camilio Corbí, Juan Ivorra, Perfecto Cantó “Gafarró”, Roberto Pardo, José Rodríguez “Pep el Mariner”, Polp, Puchades i Francisco Seguí “Tito”.
A ells es van sumar com José Miralles “Sapo”, José Torres, Ferri, Modesto Moiña, Jupi, Olaso, Taquín, Chino, Berre, Pepillo, Morín, Balaguer, Cuñao, Bulli, Octavio, Calibre, Nolete, Pizarro, Sancho, Didí, Vicedo, Negre, Palmer, Pototo, Mendi…i tècnics com Tomás Espejo i José Bellvert “Barril”.
>>Pot llegir el reportatge complet en El Nostre del 14 de març de 2025.